Primer va treure el llibre en el que es relataven les històries de la Serra de Tramuntana , el camp de joc de la seva afició per la muntanya (Fites i fetes, 2011) i després va treure el llibre en el que es recollien una sèrie d'històries perdudes del seu poble, Santa Eugènia (Històries perdudes dels taujans, 2014).

Ara Miquel Martorell Ramis acaba de treure un nou llibre (Barranc de Biniaraix. Cent porxos cent històries) que manté el fil conductor dels anteriors: compartir les històries que ha conegut i així evitar  que caiguin a l'oblit. L'escenari escollit en aquesta ocasió s'explica per l'atracció que l'autor sent pel Barranc concretada en l'adquisició de dos olivars situats davall el Cornador Petit on confessa passar-hi una tercera part de l'any.

Per les 251 pàgines del llibre van desfilant les reflexions que li van suggerint  les exploracions efectuades i les entrevistes realitzades a propietaris i coneixedors del Barranc. Apareixen en primer lloc els antics treballadors que modelaren el paisatge: els pagesos que tenien cura dels cultius (amb especial esment a l'olivera) i dels ramats, els caçadors (de cabrits, perdius, coloms... o voltors), els talladors de càrritx o de pins, els traginers, els carboners, els margers...

S'inclouen les descripcions de nombroses construccions etnològiques (fins a 118) que van des dels porxos per a l'aixopluc del bestiar fins les cases de Can Catí, incloent detalls com la seva superfície, les hores de sol de que disfruten o la distància a Biniaraix.

Hi tenen cabuda els successos i els delictes (els robatoris o les ocupacions del porxos, el contraban, la caça furtiva, el vandalisme, la gent extraviada o els accidents mortals -Dins el Barranc la mort guaita per tot) i fins i tot els fenòmens paranormals ja tenguin a veure amb els homenets de colzada o amb l'avistament d'extraterrestres a la font des Verger.

I també com el Barranc ha anat canviant apareixent la massificació, els nous mitjans de transport (orugues i helicòpters) i amb l'arribada de nous barranquers.

Barranquers encara sotmesos a la mateixa llei ancestral que dicta que només aquells dotats d'una extraordinària energia poden pensar en tenir cura d'un tros de terra al Barranc i gaudir del seu entorn privilegiat. I que quan les forces vagin minvant serà l'hora de cercar un substitut o deixar que els marges i els porxos entrin en decadència. De manera temporal o per sempre més.


NOTA: Miquel Martorell és una d'aquestes persones d'energia extraordinària. Només algú així podria haver arreglat les marjades i els porxos dels cingles d'en Querol.

 

Porxo dels cingles d'en Querol (Barranc de Biniaraix)