Un dels més insignes mallorquins és sens dubte Ramon Llull qui va dedicar la seva llarga vida (1232-1316) a la missió de mostrar als cristians el camí per arribar a Déu i de convertir els infidels. Amb aquest objectiu va cultivar amb profusió tots els gèneres del seu temps -poesia, narrativa, mística, filosofia, ciència- emprant el llatí, el català o l'àrab i realitzà nombrosos viatges arreu d'Europa (París, Montpeller, Roma, Gènova, Nàpols, Barcelona, Vienne, Xipre, Pisa), del nord d'Àfrica (Tunis, Bugia) i del Pròxim Orient (Àsia Menor i probablement Jerusalem).
A Mallorca tres són els llocs que destaquen en la seva biografia. En primer lloc Palma, on la tradició situa la casa natal i on degué transcórrer bona part de la primera etapa de la seva vida de la qual només es saben alguns detalls com que es casà i tengué dos fills, o que serví a l'infant Jaume -futur rei Jaume II de Mallorca. Els altres dos llocs, el puig de Randa (o de Cura) i Miramar, apareixen després d'experimentar Ramon Llull un fort episodi de misticisme que el feu trencar amb la seva vida mundana.
Al cim del puig de Randa s'hi retirà alguns mesos devers l'any 1273, trobant en la solitud de la muntanya la inspiració per a bastir tot un sistema d'aproximació a la divinitat, que anomenava l'Art. Probablement construí una petita ermita de la qual es documenten reparacions al segle XV per part dels seus seguidors, fundadors al puig d'una escola luliana. Segons la tradició també habità una cova -cova del Beat Ramon- situada a la banda de migjorn del cim.
Tres anys després, al 1276, conseguí la fundació del monestir de Miramar destinat a l'ensenyança de llengües orientals als religiosos que després havien de fer proselitisme en terres musulmanes. Al monestir s'hi acolliren tretze frares franciscans i Ramón Llull es dedicà tres o quatre anys a l'ensenyança de l'àrab i també de la seva doctrina de l'Art, a la vida contemplativa i la escritura -Llibre de Amic e Amat. Per raons no ben aclarides l'escola de Miramar ja havia tancat les seves portes al 1295, destinant-se el lloc a falconeria reial de Jaume II.
Molt a prop del monestir hi ha una altra cova del Beat Ramon o -cova de Mestre Ramon- , on segons la tradició s'hi retirava per dedicar-se a l'oració i la penitència. Aquesta cova, decorada amb un baixrelleu de 1627 que mostra al beat oferint les seves obres a la Verge, fou visitada sovint per un altre persontage de gran fervor religiós, santa Catalina Thomàs.
No es pot parlar de Miramar sense citar al seu propietari més famós, l'Arxiduc Lluís Salvador, que féu de la finca el centre del seu microcosmos mallorquí. Adquirida al 1872 hi féu moltes construccions destinades a rememorar la figura de Ramon Llull: restauració d'una capella lateral de l'antiga església de Miramar, el baix-relleu del beat a les coves de Ponent, el jardí de sa Torre des Moro amb la seva decoració al.lusiva a l'Art combinatori i sobretot la capella del beat Ramon o capella des Pont sobre un penyal aïllat. Aquesta capella, migpartida per un llamp al 1975, fou inagurada al 1877 per commemorar el sisè centenari de la fundació de Miramar. Es celebraren actes religiosos i literaris: vint-i-quatre poetes, entre ells Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, llegiren les seves composicions sobre Ramon Llull i Miramar.
Una visita als monuments esbucats i a les estàtues decapitades ens transmet una certa sensació de decadència però el repàs de la història de Miramar ens mostra una successió sens fi d'etapes d'esplendor i de decadència. Qui sap, tal vegada en el futur aquestes fites de la geografia luliana recuperaran el valor que se mereixen.
Miramar i les coves de Ponent
Capella del Beat Ramon Llull o des Pont
Trespol de la capella, amb pedres de Deià, Artà, Puigpunyent, Binissalem i del mateix Miramar
Capella, encara amb "la porta d'alzina ben ferramentada"
Decoració al.lusiva a l'Art combinatori (Jardí de sa torre des Moro)
Baixrelleu de la cova de Mestre Ramon -Miramar-
Cova del Beat Ramon (puig de Randa)