A les fotos antigues es poden veure pagesos llaurant amb l'ajut d'un parell de bous. I és que des de la prehistòria fins a la seva desaparició al segle XX els bous foren la força de treball fonamental per a les tasques agrícoles a més de subministradors de productes de cuiro.

Els bous pasturaven lliurament per les garrigues, els boscos o les zones humides fins que arribava el moment d'encorrarar-los. Llavors es separaven els animals ximples, els vedells i els braus. Els braus eren aregats (ensinistrats) per convertir-los en bous per llaurar i posteriorment eren venuts o llogats.

Els trobam als inventaris (al 1503 hi havia 28 bous de llaurar i 130 bèsties bovines a la possessió de Llucamar) i als contractes d'explotació en els quals queda constància de la transhumància. Així l'amo de la possessió de Solleric (Llucmajor) tenia al 1496 permís per pujar "los bous en la muntanya d'Almeluig per estivar aquells" que era del mateix propietari, Miquel Sureda.

A la toponímia apareixen com a determinants d'una multitud de genèrics:

Bassa des Bous (Santa Maria),  cementiri des Bous (Artà), cingle des Bous (Escorca), cocó des Bous (Campanet, Santa Maria),  coma des Bous (Santa Maria),  coll des Bous (Esporles, Pollença), comellar des Bous (Llucmajor, Santa Maria), corral des Bous (Capdepera, Esporles, Muro, Son Servera, Valldemossa), garroverets des Bous (Capdepera), mitjà des Bous (Manacor), pas des Bou o des Bous (Andratx, Escorca), pla des Bou (Pollença, Puigpunyent), penyal des Bous (Binissalem), puig des Bou o des Bous (Artà, Bunyola, Capdepera, Montuïri, Palma), rota des Bous (Manacor), sementer des Bou (Llucmajor), serral des Bous (Puigpunyent), tanca des Bous (Sóller).

S'anomena jaç al seus dormidors: jaços des Bous (Artà), jaç des Bous (Manacor), tanqueta des jaç des Bou (Estellencs). I és especialment nombrosa la referència a una cova des Bous (1 a Bunyola, 3 a Escorca, 1 a Felanitx, 1 a Mancor, 1 a Pollença, 1 a Puigpunyent, 1 a Sóller). Un dels noms va més enllà i caracteritza els bous com a salvatges: pou des Bous Maleits (Muro).

Altres semblen ser metafòrics: són el morro des Bou o la petjada des Bou a s'Alqueria (Andratx). Entre aquests cal destacar les figures bovines que apareixen als penya-segats litorals. Tenim es Bou, just davall de les oblidades marjades de Can Cerdà (Estellencs), una forma que emergeix de l'aigua i que recorda vagament a un animal ajegut.

I també la que es troba encorralada a una cova marina de la Solana (Alcúdia). D'aquesta figura desconeixem si ha generat cap nom però és indubtable que hagués excitat la imaginació de qualsevol pintor rupestre.


NOTA 1: es diu que la terra que era capaç de llaurar una parella de bous durant una jornada serví per establir l'antiga mesura de superfície anomenada jovada.

NOTA 2: agraïm a Onofre Rullan i a Miquel Abraham la navegació que férem per les costes de Banyalbufar-Estellencs i d'Alcúdia respectivament així com la descoberta dels seus racons.

 

Llaurant amb un parell de bous. Fotografia: Gaspar Oliver

es Bou (Estellencs)

Figura bovina a la Solana (Alcúdia)