Moltes han estat les famílies propietàries de la possessió llucmajorera de Galdent en els vuit darrers segles. Pel Llibre del Repartiment (1232) sabem que l'alqueria Algaudence de dotze jovades va correspondre a G. Esteva i als seus germans. Però coneixem molts altres propietaris pertanyents a la noblesa mallorquina:
1343: Guillem Forcimanya.
1347: Guillem Cavaller.
1375: Família Montanyans.
1403: Simó Montanyans, ciutadà.
1438: Miquel Montanyans Simó, ciutadà.
1460: Miquel Montanyans Moragues, ciutadà.
1481: Jaume Montanyans Morei, ciutadà militar, doctor en drets, jurat de la ciutat i regne de Mallorca.
1495: Nicolau Montanyans Verí, ciutadà militar i doctor en drets. Un dels cavallers a qui al 1512 li fou encomanada la defensa de l'illa.
1513: Jaume Montanyans Berard, ciutadà militar, doctor en drets, capità. Mort sense successió.
1556: Nicolau Montanyans Berard, ciutadà militar, doctor en drets, inquisidor.
1565: Jeroni de Togores Montanyans, nebot de l'anterior, fill d'Elisabet Montanyans Berard.
Humbert de Togores Montanyans, germà de l'anterior.
1649: Nicolau de Togores Montanyans Sanglada.
Pere Santacília i Pacs de Togores, casat amb Magdalena de Togores Montanyans García.
Gabriel de Berga Sanglada, casat amb Eleonor Maria Santacília i Togores Montanyans.
1685: Nicolau de Berga Santacília, cavaller de l'ordre de Santiago.
1741: Gabriel de Berga i de Safortesa, cavaller de l'ordre de Calatrava.
1754: Gabriel de Berga de Berga i Sales.
1764: Antoni Fuster de Sales i de Berga.
1777: Antoni Fuster de Sales i Cotoner.
1818: Bernat Fuster de Sales i Boixadors, capità de fragata de la reial armada.
1848: Pedro Caro-Sureda Valero i Sales, IV Marquès de la Romana.
Durant els segles XVII i XVIII Galdent fou la possessió més valuosa del terme i això permeté l'embelliment progressiu del casal, que comptava entre d'altres estances amb torre, oratori, clastra i celler. Com era costum a les grans possessions sobre el portal forà es situava l'emblema que mostrava als visitants els orígens nobiliaris de la família propietària.
Les 2.013 quarterades que tenia la possessió segons l'Apeo de 1818 començaren a fragmentar-se a la segona mitat del segle XIX amb algunes divisions tan enormes com Son Mendívil, de 926 quarterades.
La fragmentació anà acompanyada per la degradació de les cases. Desaparegueren la torre, la clastra i l'oratori i s'eliminà la tercera planta de l'edificació. L'escut del portal perdé la seva antiga diginitat i fou empotrat al coll de l'aljub. Allà va permanèixer durant anys com llegim aquí.
L'escut presentava quatre quarters dels quals només eren visibles el primer representant un arbre i el segon amb una banda descendint de dreta a esquerre. Capcimava l'escut una destacable garlanda amb motius vegetals.
Ara l'escut ha desaparegut. Es veu que algú ha decidit que era hora de trobar una nova ubicació per a la històrica peça.
NOTA: segons Joan Coromines Galdent es derivaria de l'antropònim llatí Gaudentius (Gaudenci). Segons el mateix autor un altre nom amb el mateix sufix -ent que possiblement derivi d'un nom personal és el cas de Vertilianum > Vertaient. Per la seva banda Santiago Pérez Orozco fa derivar Vertaient de Vertilius i proposa com a hipòtesi els següents: Georgius > Valldurgent, Perpennius > Puigpunyent i Tullius > Tuent.
Galdent (Llucmajor)
Escut de Galdent