Enguany ha aparegut el llibre El Contraban i l'estraperlo de la postguerra. Pollença 1939-1965 de Rafel Trias Martorell. Com a bons interessats en la geografia mallorquina ens han cridat l’atenció especialment els aspectes relacionats amb els secrets (quantificats en un centenar) i les rutes del contraban del municipi.

En el llibre es diferencien set grans zones que són:

1) Rafal d'Ariant. Els desembarcs es produïen a la Caleta, la pesquera del Gat o la Regata del musclo de les Cordes, que deu el seu nom a l'activitat contrabandista i a les corrioles que s'hi instal·laven. Pel camí de les voltes de l'Ullastre o pel torrent Fondo els bultos eren conduïts fins a prop de les cases de Mortitx, lloc on el gènero feia una primera aturada, a llocs com la vela Llarga, la cova de les Puces o les barbacanes del racó Fred. Una ruta alternativa començava al cingle del Pi i pel pas homònim es dirigia a Lavanor.

2) La Torre d'Ariant controlava la ruta que s'iniciava al pas de la roca Llisa o per la zona del torrent del Miracle. El gènero s'ensecretava en part a una cova propera a el Ninot. Llavors es transportava a Son Marc, Can Barba, Can Llobera i especialment a Son Grua, on hi havia secrets fins i tot davall el rebost de les cases del pagès o la capella dels senyors i als porxos dels Casals Vells. S’esmenten també secrets devora la Torre d’Ariant al lloc conegut com el Calvari i devora les caseres d’abelles.

3) Ariant de Baix és qualificada com una zona menys activa que les anteriors, amb desembarcaments que tenien lloc a la punta de la Sal o a la cala Romegueral.

4) Ternelles, on el principal punt d'entrada era lògicament cala Castell. Es citen llocs com Can Canten-i-dormen, els Farallons, el pas de l'Arrel, el coll des Coloms, el pas d’en Pinyol o la cova de l'Ermità. També la ruta de l'Àguila que desde cala Extremer es dirigia cap a la Cala Sant Vicent. Des de Ternelles una de les rutes sortia per la penya Mitjana, on hi havia un secret, i seguia per els Llinars, les rotes d'en Gerrer de l'olivar de Dalt i Son Grua.

5) Dintre de la Cala Sant Vicent es distingeixen dos subsectors:

El sector de les coves Blanques amb punts de desembarcament al Pont del pou de l'Om o al racó del Fred (o na Freda) i una ruta que discorria per la paret de la Rota fins a les cases de Sant Vicenç, Can Martorellet i Can Vela, llocs on esperaven els camions. Entre els amagatalls citats hi ha l'avenc del pou de l'Om, la cova de la Truja, la cova del Tabac o un colomer que hi havia a l’hotel Cala.

El sector de cala Molins i cala Carbó amb desembarcaments a les mateixes cales si les condicions eren bones i si no a la punta Negra o a la font de l'Astor. Les rutes discorrien per l'alzinar de Ca l'Hereu, Cal Papa, el molí d'en Coc, Can Vela, les Quarterades i la Font. I amb variants que passaven per Can Tirana, les vaqueries de Ca na Rostolla i Can Gallardó, o pel coll de Síller cap a Gotmar. O alternativament per la Punta i Can Tirana a través del canal del Xot o pel coll d'en Vela i el canal del Palmerar. Les cases de Can Seguí i Can Suau constituïen etapes intermitges del transport. Es citen secrets al maressar de Can Botana, damunt les cases de Gotmar i a una cisterna situada a una construcció propera, al coll de Síller o als sementers de Can Suauet.

6) Formentor. A la península de Formentor els desembarcaments es produïen a llocs de la mateixa badia com el racó d'en Móra, la Teulera, cova d'en Borges, el Munt de Blat i la Pinoa, cala en Gossalba (els camions recollien la càrrega a l'esplanada dels Caragols i si això no era possible s’ensecretava a una balma amb sestadors d’ovelles) o cala Murta. Per la seva banda el gènero desembarcat a cala Figuera era pujat pel camí o alternativament per la ruta de el Rellar cap els Clapers i el pla de les Arenes. Altres llocs citats són la Clo i la punta de la Nau, amb posteriors redistribucions cap a les Orelles de l'Ase o l'encletxa de la cuina del Moro.

Si les condicions eren òptimes els desembarcament tenien lloc al mollet de l'Hotel Formentor o als embarcadors dels xalets de la badia, entre d’altres els situats a la punta del Conill o al freu de l'Illa. Es descriuen secrets al pla de les Arenes, a les coves de l'illa de Formentor o illa del Gerret, la caseta del Garriguer de Formentor, cala en Feliu, pla del Pujol, coll de la Geneta (damunt l'hotel) i també a un forn de calç.

7) Badia de Pollença. Per la banda de la badia de Pollença els desembarcs es produïen a Can Cullerassa, Can Capdebou, a l'escar del Faroner de l'Avançada. Però també en ocasions es produïen a a zones més exposades com la Fortalesa, la Platjola o els mollets de l'hotel Maricel o de l'Hotel l'Illa d'Or. Hi havia secrets al caló d'Albercuix, el Munt de Blat, el Morral, el pinar de les cases d'Albercuix, Bóquer (en Petit i el Bosquet) o a la Fortalesa.

 

En definitiva el llibre de Rafal Trias mostra com el contraban abastava un ampli ventall geogràfic i també com gaudia d'una àmplia implicació de la població i fins i tot de diverses institucions. Prova d'això és el fet què la Base Militar del Port de Pollença esdevingué un punt central del tràfic contrabandístic tant per via marítima com aèria. Les activitats foren tan clamoroses que acabaren essent investigades i el màxim responsable de la Base acabà condemnat i apartat de la carrera militar.

I no en unes dates llunyanes de la postguerra sinó l’any 1985.

 

La magnífica fotografia de Jordi Martín García (@officewithviews) ens permet visualitzar alguns dels antic punts d'arribada del contraban a Pollença com són la pesquera del Gat (1), el musclo de les Cordes (2), la Caleta d'Ariant (3), la Roca Llisa (4), el torrent del Miracle (5), la punta de la Sal (6), la cala Romegueral (7) o la mateixa base militar del Port de Pollença