Quan al 1595 l'historiador Joan Binimelis dibuixà l'illa de Cabrera, va tenir cura a marcar amb una creu la localització de la font o dolç de n'Enciola i a la seva Història del regne de Mallorca en va fer la següent descripció:
A 4 millas escases del port, anant per la costa hi à una aygüe en la Cala Anciola, que està per la trevacia y vent de llebeitg, que basta per a provahir fins en 30 vaxells.
No estranya gens tanta meticulositat ja que l'aigua sempre ha estat un recurs crític en terres tant àrides com les de Cabrera i aquesta font és la segona més important de l'illa després de la de s'Hortet de Can Feliu. Això explica que a les cartografies més antigues l'únic camí representat de Cabrera fos el que unia el Castell amb n'Enciola. En són exemples la del frare dominic Fra Vidal de 1772 o la de Juan de Aguirre fet sobre l'any 1775.
En temps de l'Arxiduc la font mantenia la seva importància:
“D'una de les corbes del camí que du al carregador de sa Farola parteix un tirany en direcció a la font que neix davall d'unes penyes, a la que ens hem referit amb anterioritat i les aigües de la qual recull un safaretxet al seu peu.”
Avui en dia el safaretxet està enrunat i ja no és cap capaç de recollir l'aigua així que la fauna de la zona es dirigeix directament a l'ull de la font que continua rajant talment com quan Joan Binimelis la situà al seu Mapa.
Mapa de Cabrera (detall). Joan Binimelis (1595).
Mapa de Cabrera (detall). Juan de Aguirre (c. 1775).
Safaretxet del dolç de n'Enciola