Es coneix amb el nom de Mortitx la gran finca de la serra de Tramuntana, situada entre Femenia i Ariant, de 1.315 quarterades d'extensió que l'any 1995 fou comprada en la seva major part pel Govern Balear. És l'unica finca pública que trobam a l'abrupte zona litoral que s'estén entre el torrent de Pareis i Formentor.
Però hi havia durant l'època islàmica una altra alqueria o rafal anomenada Mortitx que estava situada al juz de Sineu-Petra, per la zona de Sant Joan. Al Llibre del Repartiment (1232) es consignen dos rafals relacionats amb aquest nom:
-"Alhanat Bimortit, de 5 jovades, i és d'en Pere de Tortosa i els seus companyons".
-"Abenmudalel Biamortit, de 5 jovades, i és d'en Pere de Novelles i els seus companyons".
Per la documentació posterior sabem que el rei Jaume I va llegar a Arnau Palau la mitat de l'alqueria Murtit / Alhanat bi Mortit i que l'any 1242 Guillem de Torrella, tutor de Saurina, filla d'Arnau Palau, va vendre la mitat de l'alqueria Murtich, amb cases, camps, arbres i terres.
El nom pertany a la sèrie dels que presenten el sufix -itx i sobre les etimologies que s'han presentat una de les més sòlides és la que relaciona el nom amb les aigües mortes (estancades) que Menéndez Pidal va proposar l'any 1951 com a ètim de topònims com Murcia i Mortera. Santiago Pérez Orozco va proposar l'evolució mortuus > morticiu > Mortit(x) > Mortitx.
Ja sabem que les etimologies són provisionals a l'espera de l'arribada d'una proposta millor. Aquí només podem dir que a la gran plana avui ocupada per les vinyes és habitual que l'aigua quedi embassada després de pluges importants.
