Després de la conquesta de Mallorca (1229) foren creades trenta-tres cavalleries armades que han estat detalladament descrites per Plàcid Pérez en el seu llibre Organització de la defensa de Mallorca. D'aquestes cavalleries diu l'autor:
"Foren creades pels magnats, tenen totes aproximadament la mateixa extensió perquè han de proporcionar ingressos suficients per mantenir el cavaller i la seva família, són tingudes en feu del senyor que les ha creat i estan obligades a prestar servei de cavall armat a ús i costum de Barcelona."
Una d'aquestes cavalleries és l'anomenada na Bauçana situada a la porció del sagristà de Girona, Guillem de Montgrí. El sagristà creà aquesta cavalleria el 1232, a favor del cavaller Ramon de Vall-llebrera, a l'entorn de les alqueries Rubines i Binifuell de Canarrossa (termes de Binissalem i de Sencelles). Aquest cavaller, en morir, la deixà en herència a Pere Bauçà, del qual prové el nom de la cavalleria.
Un topònim binissalemer encara viu ens recorda el nom d'aquesta cavalleria que va perdurar en possessió del capítol de canonges de la Seu fins al segle XIX: el pou Bauçà, situat al creuer del camí del Raiguer amb el camí de can Boc (dit també el camí del pou Bauçà).
Trobam una referència a aquest pou al Capbreu de Manresa (1404) quan esmenta les propietats situades en el: "cami qui partint del pou den Bausa va al casat de l'alqueria den Villalonga". Vérem aquí que l'alqueria d'en Villalonga , dita també alqueria Molig, fa referència a les actuals can Macià i can Perantoni.
NOTA: al Mapa General de Mallorca de Josep Mascaró Pasarius apareix el topònim amb una forma deturpada: pou Bossà.
Pou Bauçà (Binissalem)