Les planes que trobam a la zona alta de la finca del Teix eren antigament objecte d'una intensa explotació agrària i ramadera com testimonien les restes d'eres, barraques i parets. Molts eren els jornalers que hi pujaven des de Deià per fatigosos passos com el xaragall de can Boqueta o el pas des Racó. A part dels cultius i les pastures la zona era una font d'abastiment de càrritx amb el qual s'alimentava a les bísties. La història de la finca apareix extensament documentada a l'article Es Teix: formació i explotació d'una possessió de muntanya a la serra de Tramuntana de Mallorca (s. XIII-XX) de Plàcid Pérez i Antoni Reynés.
Pel mateix article sabem que després de la conquesta de Mallorca aquesta zona era coneguda com la Tresca. Un document de 1235 ens informa que Ferrer de Olzet, batle i procurador de Nunyo Sanç, donà a delme i tasca a Bernat Ferrer quatre jovades (64 quarterades) de terra:
“in illa laboratione que est montaneis super Beniforani, super collum de Soillar et super podium domini Regis, in loco vocato la Trescha”.
Que podríem traduir com:
"en un camp de conreu que és a les muntanyes que estan per damunt de Biniforani, per damunt del coll de Sóller i per damunt del puig del Rei, en el lloc anomenat la Tresca".
I que podríem dir d'aquest topònim Tresca ? Idò que es tracta d'una paraula occitana que com el sinònim trescamp significa guaret o terreny inculte. No és un fet estrany l'aparició del mot donada la presència d'occitans entre les tropes del rei en Jaume i entre els posteriors repobladors la qual ha estat xifrada entre el 6-11 % del total segons l'historiador Antoni Mas.
En aquesta web s'analitza l'evolució del terme a partir del fràncic thresk, que en la llengua d'oïl ha donat variants com Trie, Triez o Treixe i noms de població com Tresques o Trescas, al departament occità de Gard.
NOTA: agraïm al filòleg Santigo Pérez Orozco la seva orientació cap les terres occitanes.
la Tresca (Teix)