Qanat és una paraula àrab que significa canal. A Mallorca s'empra per designar els aprofitaments d'aigua d'època andalusina consistents en l'excavació d'una galeria que comunica el nivell freàtic amb l'exterior permetent la sortida de l'aigua per simple gravetat. La famosa possessió esporlerina de Canet deu el seu nom a la presència d'un d'aquests aprofitaments.
Al 1986 va aparèixer el llibre Les aigües cercades (Els qanât(s) de l'illa de Mallorca) on els autors (M. Barceló, M.A. Carbonero, R. Martí i G. Rosselló-Bordoy) estudien tretze dels qanats de l'Illa: el ja citat de Canet, la font de la Vila de Bunyola, Son Cardaix, Masteguera, sa Mata Vella, Son Reus, la font de la Vila d'Artà, Binitaref, Torre de Montornès, Alfàbia, Albenya, Coanegra i la Font de ses Artigues.
Pel llibre sabem que la font de Son Reus és el qanat més llarg de l'illa, amb una galeria de tres cents metres de longitud i catorze pous de ventilació o aireig. Participà en l'abastiment del poble veí de Llucmajor fins a l'any 1969 tot i que pertany al muncipi d'Algaida.
Fins aquí la ciència. Com a tota construcció que conjuga la necessitat d'un treball considerable i una realització que es perd en la llunyania del temps, a la font de Son Reus el poble li atribuí un origen fantàstic, recollit a les Rondalles (Tom XXIV). Ni més ni manco que la suor d'un gegant que travessava d'Àfrica cap a Mallorca amb una senalla de terra sobre el cap i ajudant-se de dues barques i una crossa. Com va esser per devers Cabrera les barques partiren una per cada costat de l'illa i el gegant es va desequilibrar. Per no caure clavà la crossa en terra i així sorgí el Pou Sobirà de cala Pi. La terra li caigué i es formà el puig de Randa. La suor que li provocà aquest aldarull feu brollar la font de Son Reus. Vaja si fou productiva la jornada d'aquest gegant !
Font de Son Reus