Amb la moderna carretera de Manacor es pot cobrir la distància entre Palma i la capital del Llevant en una escassa mitja hora. Antigament, quan el mitjà de transport era el carro, la situació era molt diferent i a ben segur l'illa semblava molt més gran.
Per exemple Juan Cortada i els seus companys, segons relata al seu Viaje a la Isla de Mallorca en el estío de 1845, invertiren deu hores en el trajecte. Partiren de Palma a les sis del matí del dia 5 d'agost arribant a Algaida a les deu, on feren una aturada per berenar. Una hora més tard passaven per Montuïri i a les quatre de l'horabaixa arribaven a Manacor, completament esgotats segons el seu testimoni.
El temps que s'havia d'invertir en els desplaçaments obligava per tant a romandre als hostals, establiments situats vora el camí que oferien serveis d'alimentació i allotjament per a les persones i per a les cavalleries. Elements característics de l'hostal n'eren la gran sala-menjador, els estables i les porxades situades a la façana i que servien d'aixopluc per als carros.
Comenta Lleonard Muntaner a la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM):
Els clients habituals dels hostals eren pagesos, tractants d'animals, carboners, pallolers i llenyataires que anaven a Palma a vendre els seus productes. Arribaven generalment el divendres horabaixa i hi restaven fins al dissabte. Sovint duien el menjar de ca seva i dormien al seu mateix carro, entre la palla dels porxos.
Arreu de Mallorca són nombrosos els hostals que es conserven però a Palma i concretament a dins la corona formada per la via de cintura fa temps que desapareixeren com ho féu l'hostalet d'en Canyelles, situat al carrer Aragó-carretera d'Inca- i embrió de la barriada des Hostalets.
Constitueix una notable excepció de la desaparició d'aquests establiments l'hostal de Can Blau, a la barriada de s'hort des Ca, que permaneix allà on es situava la creu d'en Parrell, a l'entreforc dels camins reials de Manacor i de Sineu. L'hostal sembla desafiar el pas del temps amb el seu molí i la típica porxada sostinguda per pilastres de marès.
A prop d'aquest indret es localitzava el convent conegut amb el nom de Nostra Senyora de la Soledat extramurs o fora porta, fundat al 1585 pels frares de l'ordre dels Mínims. L'Arxiduc Lluís Salvador esmenta encara l'existència de les runes del convent a la seva obra Die Balearen.
Can Blau