Quatre llocs a l'illa duen el nom de na Fàtima, nom de ressonàncies àrabs que significa donzella. Estan lligats a nombroses llegendes, algunes ja recollides al segle XIX per mossèn Antoni Maria Alcover i per l'arxiduc Lluís Salvador.

Així es contava que la filla del darrer rei moro de Mallorca, Fàtima de nom, amagà un gran tresor a les profunditats d'una cova, per evitar que caigués en mans dels cristians. Uns situaven aquesta cova a Puigpunyent on el tresor prenia la forma d'un bou d'or. Cada any el bou davallava es dissabte de Sant Joan al lloc anomenat na Falguera, a la possessió de Son Fortesa. Només obtendria el tresor aquell que aquest dia li posàs un candela encesa a cada banya i tres llesques de pa amb oli torrat a dins la boca, convertint així el bou en una mala fi de monedes d'or.

Altres situaven aquest tresor a Valldemossa, a un puig on també hi creixien herbes miraculoses que tenien el poder de tornar la vista als cecs. En aquest cas el ritual que s'havia de seguir també era ben curiós: s'havia de pujar al puig amb set parells d'espardenyes diferents, una per cada dia de la setmana, i en fregar-se els ulls amb aquests parells el cec recobrava la vista. Històries similars fan créixer aquestes herbes al pla de Betlem (Artà) i al puig de Santa Cirga o de Son Galiana, a Manacor.

Llegendes, supersticions, creences que es repetien a distints indrets de Mallorca conformant una veritable geografia màgica.

 

Puig de na Fàtima

Puig de na Fàtima (Valldemossa)

Puig de na Fàtima

Puig de na Fàtima (Puigpunyent)

na Fàtima i puig de sa Morisca

na Fàtima i puig de na Morisca
(Santa Ponça)