Pare, Fill i Esperit Sant, em respongué el vell ermità a la pregunta de quants de germans formaven la seva comunitat. Tres ermitans a l'ermita de Betlem i tres a l'ermita de la santíssima Trinitat de Valldemossa mantenen encara al 2008 una tradició eremítica que es remunta com a mínim fins a la conquesta catalano-aragonesa de Mallorca.
Pertanyen a la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, fundada per l'alaroner Joan Mir i Vallès, Joan de la Concepció, qui donà un nou impuls a la vida contemplativa mallorquina amb la construcció a l'any 1646 d'una ermita als boscos de Miramar , origen de l'ermita de la Trinitat.
L'impuls sembla acabar ja el seu recorregut, més de 350 anys després. Així a la segona mitat del segle XX la Congregació posà el punt final a la seva presència a l'ermita de Nostra Senyora del puig de Pollença (1968), a Santa Magdalena del puig d'Inca (1985), a Nostra Senyora de Bonany de Petra (1990) i a Sant Salvador de Felanitx (1992). El nombre d'ermitans ha baixat dels 35 fins als sis actuals. En pocs anys no en quedarà cap.
No és estrany ja que una vida dedicada per complet a la unió amb Déu i basada en la solitud, el silenci, la penitència, la pobresa i l'oració continuada no pot tenir en els temps que corren gaire adeptes, sobretot enmig de la crisi general de vocacions que afecta l'Església.
I tanmateix no aniria malament prendre una mica d'exemple de la vida d'aquests homes, si més no per evitar que el consumisme acabi per ofegar-nos completament.
Ermita de Valldemossa
Ermita de Betlem