Morell

Details

 

Què tenen en comú la fàbrica de Can Ribes a la Soledat de Palma,  l'edifici GESA i la possessió artanenca de Morell ? Idò que els tres edificis són o han estat proposats per ser (Can Ribes) béns catalogats. Podríem definir un bé catalogat com un bé d'interès cultural devaluat ja que com diu l'article 14 de la llei de Patrimoni de 1998:  "tot i no tenir la rellevància que els permetria ser declarats BIC, tenen prou significació i valor per constituir un bé del patrimoni històric a protegir singularment."

Com en el cas del seu germà major les declaracions de bé catalogat corresponen al Consell Insular de Mallorca. I quin criteri es segueix per a decidir que un bé moble o un immoble mereixen ser un bé catalogat ? Bona pregunta.

Si repassam la hemeroteca veurem que en alguns casos les declaracions de béns catalogats han estat envoltades d'una intensa polèmica. La més sonada ha estat sens dubte la de l'edifici GESA que fou vista com una peça més de l'anomenat cas Can Domenge. També han estat al centre dels enfrontaments entre institucions, com la protagonitzada entre el Govern de les Illes Balears i el Consell, a compte dels edificis dels serveis ferroviaris que es veien afectats pel projecte del Parc de les Estacions i que finalment foren protegits.

Si pegam una ullada al visor de patrimoni històric del Consell veurem que els béns catalogats formen un ample ventall d'elements que inclou edificis residencials, edificis religiosos, edificis esportius, fàbriques, elements etnològics i un llogaret. Aquests són els béns catalogats que hi apareixen:


-Edificis residencials a Palma: Can Alonso, Can Pujol, ferreteria la Central, hospital de Sant Pere i Sant Bernat, palau March, parc mòbil de la Marina.

-Edificis residencials a pobles: Cal General Moranta (Binissalem), Cas Senyor (Calonge), casa del carrer Lluna (Sóller). 12 Cases d'estiueig a Cala d'Or.

-Edificis d'oficines: edifici GESA.

-Edificis esportius: Club Tennis Palma.

-Possessions: Morell, sa Bassa Blanca, Can Forcimanya, sa Talaiassa, Son Brull.

-Edificis industrials: fàbrica de teles de Can Morató (Pollença), edificis ferroviaris de l'estació de Palma.

-Edificis religiosos: església de Santa Anna (Alcúdia), oratori de la Font Santa (Campos), església de la Sang (Muro).

-Elements etnològics:  5 molins de vent fariner a Búger (Can Borreó, Can Pere Petit, Cas Rector, Can Prohom, Can Catlar) i molí d'aigua de Can Cusseta (també a Búger). Aljub de la Font Santa (Campos), aljub des Lleters (Palma), pont Trencat (Consell), escars de Llucmajor, Campos i Santanyí (47 escars).

-Llogarets: Laiar (Sencelles).


Vegent la llista ens feim algunes preguntes. Quin és el criteri que s'adopta per a que un bé mereixi ser protegit com a bé catalogat ? Per què són aquests els elements protegits i no uns altres ?.

En alguns casos està més que motivada la declaració per la singularitat dels elements com per exemple el Club Tennis Palma, el palau March, sa Bassa Blanca (seu de la fundació Yannick i Ben Jakober) o l'església de Santa Anna. Però en altres casos no veim que els elements de la llista es singularitzin de molts altres elements que es deriven a la protecció dels catàlegs municipals.

Per exemple, per què són béns catalogats els molins de vent fariners de Búger ? O perquè ho és el pont Trencat, el molí d'aigua de Can Cusseta o l'aljub dels Lleters ? Sembla que en alguns casos s'empra la figura per a protegir elements que es considera que perillen a causa del desenvolupament d'algun projecte. La protecció del llogaret de Laiar, per exemple,  es podria veure com un intent de minvar els efectes d'una remodelació o ampliació de la carretera Ma-3110 al sud de Sencelles.

Però quin projecte amenaçava les possessions de Morell, Son Brull, Can Forcimanya o el nucli de sa Talaiassa ? Per què es va decidir protegir aquestes possessions i no moltes altres amb iguals valors -o superiors- ?.

Estaria bé conèixer les intrahistòries de cada cas.

 


NOTA: "alqueria Morel, cinc jovades e es den Jouan des Colombers de Barcelona" es registra en el llibre del Repartiment (1232). S'ha relacionat el nom amb l'arrel prerromànica mor 'munt de pedres' i també amb la planta de la morera (del llatí morellus > morus). Basta veure en Ferrutx al darrera de la possessió per decantar-se per la primera opció.

 

 

Morell (Artà)

Edifici GESA (2006)

Fàbrica Can Ribes (2010)