Teatre de la Cisterna (Cabrera)

Details

 

No tots els presos de Cabrera (1809-1814) patiren el mateix sofriment. La tropa era assetjada per la fam i la set, la mort feia estralls i algunes dones foren subastades. Al mateix temps els oficials francesos es distreien al teatre de la Cisterna.

Consta a les memòries escrites pels presoners o a les basades en els seus testimonis la construccció d'almanco dos teatres. La primera menció fou la del cirugià militar A.J. Thillaye que situa la primera construcció al setembre de 1809 i destaca els beneficis que se'n derivaren:

"...al cap de quatre mesos, un teatre fou habilitat, algunes obres redactades de memòria, apreses i representades; la qual cosa provocà vàries vegades la visita dels nostres guardes. Aquesta casta de distracció produí el millor efecte, i malgrat les seves imperfeccions, el nostre teatre es pareixia als del nostre país produïnt en nosaltres una il·lusió que ens apropava a la nostra pàtria." (Thillaye, 1814:19).

Sabem per Philippe Gille que el primer teatre fou a l'aire lliure i estava a la zona de sa Platgeta, darrera la capella:

"Els oficials i sotsoficials composant el Consell, alguns oficials de salut i altres sotsoficials dels llancers, formaren el projecte de fer representacions teatrals. Era necessari aixecar un teatre; es va decidir que es situaria algunes passes darrera la capella.

Tot d'una es posà a l'obra. Sobre un quadrat de l'entorn de vint-i-cinc peus, es varen fer dur pedres i terres, es donà en aquesta terrassa tres peus  i mig a quatre peus d'altura. Algunes racions de pa foren suficients per pagar als homes emprats en aquest treball. Els marcs dels bastiments i el fons del teatre foren fets amb branques entrellaçades en forma de gelosia i guarnits amb fulles i flors de la garriga. Els cels foren substituïts per garlandes de la mateixa espècie. El 8 de setembre, es va fer la inauguració d'aquest teatre campestre.

Monsieur Vautour, le Désespoir de Jocrisse i le Billet de Logement, redactades de memòria, foren les tres peces que els comediants de la societat hi varen representar." (Gille, 1892: 209-210).

El mateix autor informa que degut a l'acostament de l'hivern va ser necessari trobar un espai a cobert per tal de continuar amb les representacions. Va ser llavors quan els francesos es fixaren en un aljub situat entre el port i el castell:

"L'acostament de l'hivern vengué a interrompre el curs de les representacions al nostre teatre campestre. El vent apagava els llums i a vegades la pluja dispersava actors i espectadors. Ens preocupàrem de posar remei a aquests petits inconvenients. Hi havia al coster rocós que pujava al castell una cisterna; baixàrem a l'interior i la trobàrem prou espaiosa per servir de sala d'espectacles. També es va fer una obertura a un dels costats i es va aixecar al fons un teatre amb terres retingudes per un petit mur de dos peus i mig d'alt, que tenia tota la llargària de la cisterna. Velles teles de tendes i unes canyes serviren per fer uns decorats. Es dugueren de Palma alguns colors comuns per pintar-les; en fi, el 8 de novembre, va tenir lloc l'obertura del nou teatre sobre el teló del qual es marcà aquesta llegenda: Obliviscitur ridendu malum (Rient s'obliden els mals)."  (Gille, 1892: 209-210).

Tenim també el testimoni de Joseph Quantin, que es declara actor de la primera representació:

"Uns francesos reunits no poden estar sense diversió, i fins i tot dintre de la misèria profunda en la que havíem caigut havíem sabut crear-ne una: era la del teatre. Teníem un teatre establit dintre d'una ampla cisterna de la qual s'havia tret tot el partit possible. Havia estat fundat per M M. Thillaye, oficial de salut, fill d'un professor de l'Escola de Medicinia de Paris, i avui cirugià d'una companyia de guàrdies de corps, després d'haver estat guarda d'honor; Degain de Montagnac, sargent major; de Maussac, sotstinent a la cinquena legió, i altres. Com que aquests senyors eren quasi tots  membres del Consell, i com la maledicència s'havia escampat per tot, es va pretendre que el teatre i els edificis construïts després per servir de vestíbul, de magatzem, etc. havien estat aixecats a expenses dels infeliços soldats.

Com que la natura m'havia donat algunes disposicions per a la declamació, vaig debutar en aquest teatre en el paper de Sophie de M. Vautour. Aquest moment de relax distreia agradablement els nostres enuigs, i esdevengué per a nosaltres una ocupació important." (Quantin, 1823-II: 81-82).

Un any després de la seva arribada, el 28 de juliol de 1810, els oficials francesos foren traslladats al castell de Portchester (Anglaterra), on continuarien amb les seves representacions teatrals. La tropa patiria durant quatre anys més el seu dur confinament a Cabrera. El desànim va acabar per imposar-se i el teatre fou abandonat. Ho destaca un altre autor, M. Wagré, tot dient:

"La cisterna que al començament havíem fet servir com a teatre havia estat abandonada feia llarg temps." (Wagré, 1835: 71).

Encara avui són identificables les restes de l'aljub situat al coster del castell que suposadament serví com a teatre, així com algunes edificacions auxiliars. A poca distància s'observa la boca d'una cova de la qual es diu que també serví com escenari i per aquest motiu és coneguda modernament com la cova des Teatre.

És d'esperar que les properes excavacions arqueològiques previstes confirmin o descartin que aquest foren els indrets on els oficials francesos presos a Cabrera oblidaren momentàniament els seus neguits.

NOTA: antigament la cova des Teatre era coneguda com a cova de ses Cabres (Josep Mascaró) o cova de sa Cantina (Cosme Aguiló). Trobam mencions als teatres de Cabrera en les següents obres entre d'altres:

-THILLAYE, A. J. (1814):  Dissertation topographique sur Cabréra, l'une des îles Baléares.
-QUANTIN, Joseph (1823): Trois ans de séjour en Espagne ou Mémoires d'un soldat.
-WAGRÉ, Louis Joseph (1835): Mémoire des captifs de l'île de Cabrera: et adieu a cette île.
-GILLE, Philippe (1892): Les prisonniers de Cabrera. Mémoires d'un Conscrit de 1808.

Aljub situat entre el port i el castell de Cabrera

Cova des Teatre