Les àguiles peixateres construeixen els seus nius sobre les roques dels penya-segats de la mar. Són estructures resoltes amb branques que assoleixen dimensions considerables i que perduren en el temps, fins i tot quan el niu ha estat abandonat. La seva notorietat ha generat una sèrie de topònims al llarg de la costa mallorquina. Coneixem els següents, amb les dues formes que presenta el nom, àguila i àliga:

-Niu de s'Àguila: al penyal on es situa la torre de cala en Basset (Andratx)
-Niu de s'Àguila: en el morro de cala Roja (sa Costera)
-Niu de s'Àliga: en el morro de sa Corda (mola de Tuent)
-Niu de s'Àliga: en el morro de ses Bledes (costa de Lluc)
-Niu de l'Àguila: al front marí del pla de les Basses (Formentor)
-Niu de s'Àguila: a la Victòria (Alcúdia)
-Torrent des niu de s'Àliga: a les muntanyes d'Artà, entre l'esperó de sa Baciva i les penyes d'en Xulla Vella, aigües amunt del torrent des Parral
-Niu de s'Àliga: al cap Ferrutx, on també dóna nom a una font i a un xaragall
-Niu de s'Àguila: a les penyes marines on desemboca el torrent des Galleric (Artà)
-Punta des niu de s'Àguila: a s'estret des Temps (Santanyí)
-Niu de s'Àguila: al cap Roig (marina de Llucmajor)
-Niu de s'Àguila: al cap des Llamp (Andratx)
-Niu de s'Àguila: al cap de sa Mola (Andratx)

Tots els noms anteriors són costaners excepte el torrent des niu de s'Àliga, situat dos quilómetres i mig a l'interior de les muntanyes d'Artà. El niu del cap Roig es trobaria a l'origen del nom de la gran possessió llucmajorera de s'Àguila Vella, en opinió de Cosme Aguiló.

Llegim al Pla de conservació de l'àguila peixatera (Pandion haliaetus) a les Illes Balears elaborat per la Conselleria de Medi Ambient que les 9-10 parelles reproductores existents a l'actualitat a Mallorca ocupen a grans trets les mateixes zones que han estat assenyalades per la toponímia. S'exceptua el litoral del sud (Santanyí, Llucmajor, Calvià i Andratx) on l'extraordinària pressió humana ha foragitat definitivament l'emblemàtica au.

Aquest fet no pot sorprendre gens a qui conegui la zona, de fet nosaltres ja consideram un miracle que les àguiles puguin encara trobar algun racó tranquil per niar en aquesta illa que s'ha mort literalment d'èxit.

 

Niu d'àguila peixatera

 

És freqüent en la dessignació dels llocs l'ús de metàfores, quan les característiques del terreny condueixen a l'associació amb un altre significat. Les prominències rocoses són un dels camps més fèrtils en aquest sentit. Un dels termes emprats a Mallorca per a designar les roques que recorden la forma humana és el de Ninot i en trobam distints exemples al llarg de l'illa, si bé es produeix la màxima concentració al municipi de Pollença.

El més espectacular de tots és segurament el Ninot des Pujol, el qual domina la pujada des d'aquesta possessió fins a Fartàritx des Racó. Aquesta massa pètria de la qual en són reconeixibles els trets del cap pareix talment un ninot assegut que dona l'esquena a la Vall d'en Marc, segurament per no veure com l'estant destroçant amb la construcció de nombrosos habitatges unifamiliars. Un altre ninot de la Serra, molt menys conegut, és el que vigila l'entrada del torrent Fondo de Mortitx i als nombrosos amants del barranquisme que s'endinsen dins la seva gorja.

Trobam un altre ninot pollencí a la Clo (apòcope de la Closa). Aquest s'extasia contemplant la mar, aliè als milers de turistes que des del mirador del coll de la Creueta o d'en Parietti (Formentor)  dediquen la seva atenció a la parella formada per l'illot des Colomer i la muntanya del Pal.

ACTUALITZACIÓ (2/5/2011): una vegada contemplats tots aquests rocams podem afirmar que els udrons de la costa d'Escorca i els ninots pollencins fan referència al mateix accident geogràfic  i que s'Udró/el Ninot de la caleta d'Ariant és una de les fites de la isoglossa pollencina.

el Ninot (es Pujol-Fartàritx)

Es Ninot

es Ninot vigila l'entrada del torrent Fondo de Mortitx

el Ninot (la Clo)

el Ninot (la Clo)