És molt coneguda una butlla del papa Innocenci IV datada al 1248 en la que posa sota la seva protecció i la de Sant Pere les parròquies de l'illa de Mallorca, que havia estat presa als musulmans tan sols dinou anys abans. Citada i reproduïda en moltes ocasions el document té el valor de donar-nos a conèixer els principals nuclis de població fora de la capital juntament amb l'advocació de cada parròquia. Així apareixen:

Santa Maria de Marratxí, Santa Maria del Camí, d'Alaró, Santa Maria de Rubines, Sant Pere de Sencelles, Santa Maria d'Inca, Sant Llorenç de Selva, Sant Miquel de Campanet, Sant Miquel de Pollença, Sant Miquel d'Escorca, Sant Jaume de Guinyent, Sant Joan i Santa Margalida de Muro, Santa Maria d'Artà, Santa Maria de Bellver, Santa Maria de Manacor, Santa Maria i Sant Joan de Felanitx, Sant Julià de Campos, Santa Maria i Sant Pere de Montuïri, Sant Miquel de Llucmajor, Santa Maria de Sineu, Sant Pere de Petra, Santa Maria de Bunyola, Sant Bartomeu de Sóller, Santa Maria de Valldemossa, Sant Pere d'Esporles, Santa Maria de Puigpunyent, Sant Joan de Calvià i Santa Maria d'Andratx.

Es pot comprovar com la major part dels nuclis han tingut continuitat tant física com toponímica i només trobam tres referències que ens poden sobtar en funció dels nostres coneixements històrics. Per una banda dos noms antics de nuclis que han perdurat (Rubines i Bellver han esdevingut Binissalem i Sant Llorenç des Cardassar) i per l'altra un cas que definitivament ens descol.loca. A quin nucli fa referència Sant Jaume de Guinyent ?

La resposta ens la donen els historiadors. El més primerenc, Joan Binimelis (1595), ja ens informa de què es tracta d'un nucli situat a 2.000 passes (poc més de tres quilómetres) a ponent de la vila d'Alcúdia, amb una església dedicada a Sant Jaume, i es refereix també  a què al 1372 el nucli ja havia entrat en decadència, com ho mostra el litigi que enfrontà a dos veïns de la zona, Ponç Melià i Pere Aguiló, per motiu de l'ocupació d'antics camins públics.

Un bot de quasi cinc cents anys ens fa consultar la Història de la Parròquia d'Alcúdia (1993), de Bartomeu Serra Martí on trobam la identificació de Guinyent (de l'àrab djinan -jardins- segons el DCVB) amb la possessió de Can Bregat, situada damunt un turó de 44 metres d'altura a prop del creuer del camí de Ciutat amb el camí d'Almadrava, citant també com a confrontes el torrent de Vertaient i la paret de Can Xanet.

El mateix autor recull una tradició oral alcudienca segons la qual a Can Bregat hi hagué un temps una església i un cementeri. Podem trobar més informació sobre la decadència de Guinyent i la puixança d'Alcúdia a altres llibres que tracten de la vila que fou distingida amb el títol de ciutat per l'emperador Carles V. Nosaltres ja ens donam per satisfets havent localitzat l'indret desconegut citat a la butlla papal.

 

Can Bregat

Baix del trespol de la casa fotografiada segons testimoni oral de

sis generacions hi havia una església i un cementeri (Bartomeu Serra Martí)