Els avencs es diferencien de les coves pel predomini absolut de la dimensió vertical. Aquesta característica ha dificultat el seu aprofitament, impedint-ne per exemple l'ús com a refugi. Així i tot en una economia on tots els recursos a l'abast havien de ser aprofitats aviat es trobaren alguns usos adients per a aquestes cavitats.

El més evident i estés era el de servir d'abocadors per als residus, principalment animals morts que podien ser possibles focus d'infeccions. En segon lloc l'abastiment d'aigua, sempre tan necessària, ús que ens ha deixat topònims del tipus font de s'Avenc . En tercer lloc podríem citar l'emmagatzamament de neu estalviant-se així la costosa construcció d'una casa de neu tradicional.

Més extraordinari és el seu ús com a lloc d'enterrament, essent l'avenc de la Punta el cas paradigmàtic. A divuit metres de profunditat J.A. Encinas hi descobrí dia 19 de març de 1967 una necropòli postalaiòtica composta per una cinquantena de morts, set dels quals havien estat dipositats a taüts de fusta amb forma de toro en una senyal evident del seu elevat rang.

Figuradament els avencs són també un bon lloc on enviar els pitjors enemics amb l'esperança de què no puguin sortir del fondal. Ho recull el cançoner popular tal com es descriu en el següent article on trobam aquesta glosa, recordada per l'amo de Bini Gran al 1971.

Mal trobassis un fondal
com s’avenc de Femenia,
que si hi caus es migdia,
es vespre no ets a baix.


L'espectacularitat de la boca d'aquest gran avenc del puig Caragoler de Femenia fa que desde sempre hagi estat ben conegut a tota la contrada, i que formi part dels escenaris descrits a Les Llegendes de les Terres de Lluc. Un dels episodis recollits per Gabriel Janer Manila relata com una bruixa que estava gelosa d'una bella esclava del senyor moro de Mossa feu desaparèixer les aigües de la possessió dins el famós avencarro.

No hi baixarem mai però ens podem fer una idea del seu abisme en el següent video.

 

Avenc de Femenia

Avenc de Femenia