Abans de designar l'actual embassament del Gorg Blau aquest top√≤nim feia refer√®ncia a un fam√≥s gorg situat a s'Estret, punt de sortida de les aig√ľes del pla d'Almallutx. El gorg era alimentat principalment per la font de sa Roca, prou cabdalosa per omplir-lo i per moure les moles de fins a sis molins.

S'Estret era pas obligat per al vell cam√≠ empedrat entre S√≥ller i Lluc, que aqu√≠ s'esmunyia entre els penya-segats i salvava el llit del torrent mitjan√ßant un pontet. La bellesa del lloc i la seva accessibilitat el f√©u una fita en els itineraris dels primers viatgers que recorreren l'illa al segle XIX. La sensaci√≥ de parad√≠s s'accentuava pel contrast que s'establia amb els ve√Įns plans d'Almallutx i C√ļber, rocosos i desprovists de vegetaci√≥. Tristesa i desolaci√≥ eren paraules molt emprades pels viatgers per descriure la sensaci√≥ experimentada en travessar-los i tamb√© apareixen a la primera estrofa del poema de Costa i Llobera inspirat en el gorg.

Un dels darrers viatgers que tengué la fortuna de contemplar el Gorg Blau inalterat fou l'anglesa Margaret D'Este Moss King que recorré l'illa durant els tres mesos de la primavera de 1906. Recollí les seves impressions al llibre With a camera in Majorca (1907) destacable per les fotografies que conté, fetes per la mare de l'autora, Elisabeth Augusta King (*). Podem gaudir d'aquest llibre gràcies a la biblioteca de la Universitat de Califòrnia aquí.

Al mateix any 1906 començaren les transformacions de l'indret. Es construí una central hidroelèctrica en terrenys de Cals Reis que aprofitava les aigues del torrent del Gorg Blau mitjançant una petita presa i una canalització. El gorg restà eixut, perdé definitivament la seva fesomia milenària.

Aquest fet no deixà indiferents a les persones més sensibles les quals començaren a lamentar-ne la pèrdua. Per exemple  Daniel Martínez Ferrando, catedràtic d'anglès i escriptor resident a Palma sentencià a la seva Guía sentimental de Mallorca (1925): Ja no hi ha bellesa rara i primitiva; la petjada de l'home ho ha destrossat tot. No vengueu per aquí.

Per√≤ realment les estocades no havien fet m√©s que comen√ßar. La seg√ľent obra fou un t√ļnel a les parets del gorg, per permetre el pas de vehicles entre la carretera de sa Calobra i la possessi√≥ de Son Torrella. El pont sobre el gorg seguia resistint per√≤ finalment fou enderrocat al 1969 per deixar pas a la presa que avui domina el lloc.

Com a consol podem pensar que el blau del petit gorg desaparegut s'ha estés sobre tota la vall, conformant un paisatge diferent però també de gran bellesa.

 

(*) Elisabeth Augusta King signà algunes de les fotos amb el monograma AK per la qual cosa sabem que circularen posteriorment com a targetes postals. A The National Archives britànics es conserva una part del seu treball.

 

Gorg Blau

Estret del Gorg Blau

P. Piferrer i J. M. Quadrado (1888):¬† Recuerdos y bellezas de Espa√Īa. Islas Baleares

 

Presa del Gorg Blau