Sabem que en general no podem esperar massa respecte per les velles pedres per part dels projectes d'obres p√ļbliques, ja que les sumes i els interessos involucrats fan prevaldre les consideracions de caire utilitari sobre les dem√©s. Aquest fet es fa pal√®s en una actuaci√≥ molt comuna com √©s la de l'ampliaci√≥ de les carreteres per tal d'adequar-les a les noves condicions del tr√†nsit.

Quan en la millora de la via es manté el mateix traçat es fa necessari intervenir sobre les obres de fàbrica existents, com per exemple els ponts, alguns dels quals presenten notables valors històrics i patrimonials. I la intervenció es sol dur a terme sense gaire contemplacions,  com es féu en el cas que ara exposarem.

Al 1847 arrib√† a Mallorca l'enginyer Antonio L√≥pez Montalvo amb l'objecte de dirigir el nou servei d'Obres P√ļbliques de Balears, c√†rrec que exerciria durant sis anys. Despr√©s¬† de fer una diagnosi de l'estat -lamentable- que presentava la xarxa de carreteres de l'√®poca es dedic√† a la redacci√≥ una s√®rie de projectes de millora i a la direcci√≥ d'algunes de les obres. El primer projecte correspongu√© a la via de comunicaci√≥ entre les poblacions d'Inca i Alc√ļdia, contemplant-se en ell la construcci√≥ d'una s√®rie de ponts que havien de permetre salvar els diferents torrents que s'interposaven en el cam√≠.

Aix√≠ sorgiren el pont sobre el torrent de Can Queto, del qual la perviv√®ncia topon√≠mica de la finca on es troba -es pont de Fust- ja ens indica que substitu√≠ a un pont de fusta. O el pont de Ca na Queleta, sobre el torrent de Can Llobina, les aig√ľes del qual havien estat aprofitades per un mol√≠ d'aigua situat devora el cam√≠. O el pont sobre el torrent de Sant Miquel,¬† l'obra m√©s emblem√†tica de totes per les seves dimensions superiors i feta per resistir l'embat de les aig√ľes d'un dels torrents m√©s cabalosos de Mallorca. Per aix√≤ aquest fou el pont elegit per a la instal.laci√≥ de la placa commemorativa que encara ens recorda al governant de torn i l'any de la seva finalitzaci√≥: REINANDO ISABEL II. A√ĎO DE MDCCCXLIX.

D'acord amb les tècniques i els materials emprats a l'època els nous ponts es construiren mitjançant blocs de pedra perfectament tallats que donaven forma a elegants arcs rebaixats, amb paretons de marès com a protectors dels carruatges. El resultat fou un conjunt de monuments de pedra viva que compliren amb la seva funció durant més de cent anys, sent emprats per milions de persones i paradoxalment sent coneguts tan sols pels habitants dels contorns degut a l'absència de visuals.

Finalment arribà l'hora de la seva adequació i la solució adoptada fou l'adossament d'un pont de formigó en un dels costats, restant l'altre costat intacte. Menor sort tengué el pont de la Reina, el qual fou especialment desfigurat pels enginyers del segle XX. Aquí no es limitaren a fer créixer un dels dos costats sino que també bastiren una placa de formigó sostinguda per bigues clavades al pont sense misericòrdia . Però com tot és empitjorable la construcció de la desmesurada autopista Inca-sa Pobla, inaugurada al 2006, i el "condicionament" del torrent de Sant Miquel aportaren una nova dosi de formigó que ocultà encara més el monument.

L'antiga carretera de l'època isabelina és ara només una via auxiliar per al trànsit que no circula per l'autopista i aquest fet hauria de permetre retornar a l'obra una mica de la seva dignitat original. Donat que l'amplària de la calçada ja no és un factor decisiu per el trànsit que suporta, no es podria eliminar el tram de placa volada de formigó que desfigura de manera tan greu el pont ?

Il.l√ļs ! A qui pot importar all√≤ que no es veu ?

 

Pont de la Reina