Un interval inferior a tres segons entre el llamp i el tro o que s'alcin els cabells s√≥n senyals evidents de qu√® ens trobam en plena zona de perill. La recomanaci√≥ en aquests casos √©s certament espartana: cal ajeure's a terra i aguantar estoicament la remullada. Evidentment aix√≤ no ho fa ning√ļ i en cas de veure'ns sorpresos per una tormenta continuam refugiant-nos a llocs molt poc recomanables, com poden ser una petita balma o un arbre, una decisi√≥ err√≤nia que pot tenir conseq√ľ√®ncies mortals.

A part de v√≠ctimes ocasionals, edificacions enrunades, arbres trossejats, incendis o penyals castigats les vergues dels llamps descendint del cel tamb√© han deixant la seva marca en alguns dels nostres llocs en forma de nom. Com √©s l√≤gic predominen all√† on el terreny presenta una promin√®ncia i tamb√© s√≥n freq√ľents a la vorera de mar. Penya des Llamp o penyal des Llamp s√≥n els noms m√©s ubicus i els trobam per exemple a Bunyola, Santa Maria, S√≥ller, Escorca, Pollen√ßa o Manacor.

Els indrets més coneguts d'aquesta sèrie són andritxols: cala Llamp i es cap des Llamp. Al mateix terme, en terrenys de Son Ensenyat, el fenòmen atmosfèric es basta tot sol per a la designació d'un lloc: es Llamp. El mateix passa a la costa de Formentor, a la punta de la Nau, un sector de la qual es coneix com el Llamp i a la costa gabellina, a prop des Freu, el qual designa el tram costaner on ara fa exactament vuitanta anys embarrancà el vaixell el Golea.  A Pollença trobam la tossa del Llamp. Com hem dit els arbres actuen com atractors i com a mínim coneixem un Pi des Llamp.

Designant depressions del terreny nom√©s trobam un indret, a Son Mart√≠ (Calvi√†). √Čs la coma des Llamp. Altres indrets del litoral s√≥n s'escull des Llamp (S√≥ller) o es cal√≥ des Llamp a Santany√≠ i a Manacor, el manacor√≠ tamb√© conegut com a cal√≥ des Soldat.

Que s'havien d'evitar els arbres a√Įllats en cas de tormenta ho sabien b√© en el segle XIX els habitants d'Escorca i els que transitaven pel cam√≠ que comunicava amb Lluc. Els ho recordava s'alzina de ses Tres Creus, situada devora el cam√≠ just a prop de l'oratori, mostrant una creu a cada branca en record de cadascun dels homes morts el dia de Sant Lloren√ß de 1825 quan un llamp fulmin√† la foradada soca d'alzina que havien triat com a improvisat refugi.

 

Llamp als voltants d'en Ferrutx