A finals del segle XIX la vorera de mar deix√† definitivament de ser considerada una zona perillosa i es convert√≠ en objecte de desig. La popularitzaci√≥ dels banys amb aigua de mar, iniciats amb finalitats terap√®utiques, i de l'√ļs l√ļdic de les platges estimul√† la construcci√≥ de resid√®ncies costaneres per a passar-hi l'estiu.

En el període que s'estén fins a l'esclat de la guerra civil les èlits mostraren el seu poder edificant grans casals en la primera línia dels incipients nuclis turístics de l'illa. Per als seus clients benestants els arquitectes projectaren edificis que seguien les tendències de l'època: l'academicisme, l'eclecticisme, el modernisme, l'arquitectura d'inspiració colonial...La diversitat d'estils i la qualitat constructiva donaren com a resultat fronts urbans d'elevat valor estètic. Valor ja reconegut a la seva època com ho demostra la inclusió d'aquests edificis com a tema de les targetes postals. Però això era fa molt de temps, quan el turisme donava les seves primeres passes a Mallorca.

Quan el fen√≤men tur√≠stic explot√†, als anys seixanta, s'intensific√† la valoraci√≥ social de la vorera de mar i en conseq√ľ√®ncia els preus dels solars es dispararen. Es redactaren els diferents planejaments urban√≠stics amb l'objecte de maximitzar els beneficis econ√≤mics i per tant les primeres l√≠nies foren destinades a acollir grans edificis residencials amb nombroses plantes d'altura. Progressivament foren executades aquestes previsions i els grans casals de la "bella √®poca" anaren desapareixent un darrera l'altre.

Tan sols s'ha garantit la conservaci√≥ d'aquells que han estat protegits mitjan√ßant la seva inclusi√≥ en els cat√†legs de patrimoni. √Čs el cas de Can Morell (1924), obra de Jaume Alenyar Guinard i de la casa ve√Įna del carrer Garc√≠a Lorca n√ļmero 13. Dues cases avui dif√≠cilment destriables dintre de la murada d'edificis que forma la fa√ßana urbana del passeig mar√≠tim de Palma.

A la resta de nuclis tur√≠stics de l'illa la situaci√≥ √©s semblant i els darrers casals continuen sent demolits. El darrer cas que coneixem √©s la casa coneguda com a Can Bonet (*), que estava situada al carrer Bordils n√ļmero 47 del port de Manacor. La casa ja apareix a les fotografies i postals que mostren el Porto Cristo dels anys 20, √®poca en la que es refor√ßa el seu car√†cter de nucli d'estiueig, amb l'aparici√≥ de les primeres fondes (Can Felip i Ca na Pasta, aquesta reconvertida posteriorment en l'hotel Perell√≥) i la dotaci√≥ dels serveis moderns: la llum el√®ctrica, el tel√®fon o el servei d'autocamions.

Situada a la cantonada de la costa d'en Blau amb el carrer Cristòfor Colon, de Can Bonet destacava el frontó format per l'elevació del cós central on es situava el terrat tancat per balustrada, els paraments de marès, amb una coloració diferent a les cantoneres, i sobretot els emmarcats de les obertures, de rajoles polícromes, blanc i blaves, expressió de la frescor i l'alegria de viure representada per la casa d'estiueig.

Els valors de la casa no havien passat desapercebuts per als redactors de la revisi√≥ del cat√†leg de patrimoni de Manacor per√≤ la seva inclusi√≥ en el mateix fou en va. L'esbucament dels forjats interiors, produ√Įt a l'agost de 2007, finalment ha decantat la balan√ßa cap a la demolici√≥, consumada recentment.

 

(*) Segons consta al pl√†nol parcel.lari conservat a l'Arxiu Municipal de Manacor el promotor de la casa fou Mart√≠ Miquel Bonet M√≥ra, el qual va adquirir els trasts n√ļmeros 225-226 de la nova Col√≤nia de Nostra Senyora del Carme, col√≤nia agr√≠cola promoguda al 1888 per Jordi de Sant Sim√≥ Montaner, marqu√®s del Reguer.

 

Can Bonet