Potser en aquesta ocasi√≥ ens trobem davant un d'aquells rars casos en qu√® l'arqueologia fa una aportaci√≥ decisiva per desvetllar el significat d'un nom de lloc. No fa molt que al Diario de Mallorca apareixia la not√≠cia de qu√® les obres de remodel.laci√≥ de la carretera Ma-4034, una de les m√ļltiples variants que han convertit les rodalies de Son Servera en un veritable scalextric, havien tret a la llum les restes una vil.la romana, que es trobava en un estat de conservaci√≥ excel.lent.

Certament la conservació dels murs que arriben al metre i mig d'altura i de distintes dependències entre les que destaquen les corresponents a uns banys termals ha de qualificar-se com extraordinària i més en un context on escassegen els assentaments rurals d'època romana i en que les excavacions que fins ara s'han duit a terme han estat sobre jaciments parcialment arrassats, com succeí en els desgraciats casos de sa Mesquida i del campament militar de Son Espases.

El jaciment de Son Servera es localitza en un lloc ben estratègic, en el creuer del camí de Son Servera a Artà amb el seu ramal cap a la costa, devora del torrent dels Molins el qual assegurava el subministrament d'aigua per al consum i per als banys. Els arqueòlegs, amb bon criteri, han batiat el jaciment com a vil.la romana de Banyeres, recuperant així un nom històric que s'havia perdut en la memòria del temps i pel qual comptam amb documentació ben primerenca.

En primer lloc cal citar un document de 1230 en el que se nomenen vuit alqueries donades pel Rei en Jaume al monestir de Bellpuig, entre les quals ens hem de fixar amb l'anomenada Albainmeria. Posteriorment el Llibre del Repartiment (1232) relaciona els molins del Rei en el terme d'Artà citant el molí Albaynhayra. L'existència d'un molí de Banyeres és confirmada per la documentació posterior, que empra el mateix nom per designar una gran alqueria que ha estat senyalada pels historiadors com a precedent de l'actual Son Sard.

En concret l'historiador Lloren√ß P√©rez Mart√≠nez aport√† (Fontes Rerum Balarium n¬ļ 2) la seg√ľent descripci√≥ de les seves terres en un document de donaci√≥: "l'alqueria que es deia Banyeres i dues parts del rafal que es deia Aterbucha (?) que feia parti√≥ amb l'honor de Sant Jordi i per l'altra banda amb el cam√≠ que va a Petra i a Manacor i per altra banda amb l'honor de Nicolau Benet i de Raimon Peixonat i per altra amb la vorera de mar. Tamb√© vos don a perpetuitat dues parts de dos molins que estan a la pe√ßa de terra que √©s a prop del mol√≠ de Banyeres."

I per la seva banda Guillem Rosselló Bordoy en el seu llibre Mallorca Musulmana apuntà la possibilitat d'una pervivència llatina per al topònim Albeineira "en la qual es combinaria l'article determinat àrab al- amb la deformació d'una possible balnearia llatina, que també queda reflexada en un dels molins resenyats en el Repartiment".

Arribats a aquest punt √©s impossible resistir-se a relacionar el nou jaciment arqueol√≤gic d'√®poca romana amb l'antic nom de l'alqueria de Banyeres, que tamb√© don√† nom a un cam√≠, a un puig, a la font que va desapar√®ixer en la torrentada de 1893 i que fou substitu√Įda per la sorg√®ncia de na Rabassa i a un port (l'actual Port Vell).

 

Vil.la romana de Banyeres