Des de finals del segle XVI una nova moda s'imposà entre la noblesa propietària de les grans possessions de la Serra. Es tractava de convertir l'entorn d'una font cabalosa de la finca en un lloc agradable per estar-hi. Un lloc per gaudir, especialment en els xafogosos dies de l'estiu, de l'ombra dels arbres i del refrescant renou de l'aigua. Un racó per menjar i beure, per conversar o simplement per descansar.
Començà en Verí, a Valldemossa, potser influït per les grutes dels jardins renaixentistes, transformant la font d'en Porcell en una obra d'art que seria motiu d'admiració durant segles. Aviat l'exemple es va estendre i arreu per la muntanya aparegueren construccions que mitjançant voltes de canó oferien un cobri just a la sortida d'una font de mina, dotades a vegades d'altres elements auxiliars com pedrissos i berenadors. Aparagueren a Alaró (font de sa Gruta, Solleric), a Bunyola (font de Barcelona), Esporles (font de Baix, Son Tries), a Puigpunyent (font de So na Jaume, sa Campaneta)... Però fou precisament a Valldemossa on es produiren els exemples més destacats, seguint l'estela de la gruta de Son Verí, bastint-se en un petit àmbit geògrafic obres tan notables com la font de sa Coma o la font de Son Moragues. O com la senyorial font des Obis.
Perquè n'Alemany no volgué ser menys que en Verí i també va voler deixar constància del seu poder i de la seva riquesa mitjançant una obra monumental: una gran petxina protegiria la sortida de l'aigua, i seria seguida per una volta de canó de cinc metres i mig d'altura que cobriria un espai de quatre metres i mig d'ample per quatre metres de fons, amb pedrissos laterals. Davant la mina recollirien l'aigua dues piques -els obis que li donen nom- i presidint el conjunt s'hi col.locaria una escultura.
Com a manifestació de la seva religiositat i del seu refinament estètic va fer esculpir una Mare de Déu portant un ram de flors a la seva ma dreta, símbol de puresa, i sostenint el Nin amb el braç esquerre. El nin estèn un braç amb la ma oberta mentre que amb l'altre estreny contra el seu pit un colom, símbol de la pau i de l'esperit sant.
Mancava un darrer detall per donar l'obra per acabada. Havia de quedar constància per a sempre de qui havia promogut aquella obra i per aixó va fer gravar en pedra, com havia fet en Verí, l'escut de la família: tres ales vermelles esteses amb les puntes cap a dalt col.locades en un camp d'or.
NOTA: la font des Obis es localitza dintre de la finca de Son Brondo la qual juntament amb la seva veïna Son Salvat apareix citada a la documentació medieval com l'alqueria Balagay Jusana (d'Avall), segons la identificació realitzada per Juan Muntaner i Francisco Argente (Introducción a la Historia de Valldemosa). És interessant destacar que Balagay és també un dels noms que les cròniques musulmanes assenyalen per a l'antiga capital del comtat d'Urgell i actual capital de la Noguera, Balaguer, fet que podria indicar l'existència d'alguna relació entre els dos poblaments andalusins.
Font des Obis (Son Brondo)
Escut dels Alemany (font des Obis)
Mare de Déu amb Nin i ram de flors (font des Obis)