Sembla increïble però a dia d'avui encara queden vells que en la seva joventut han fet sitges per la muntanya o que han duit el blat a moldre a un molí d'aigua. Nascuts en la dècada dels anys trenta o abans són els darrers testimonis de formes de vida tradicionals que es practicaren a Mallorca sense gaire variacions durant segles. Relacionats amb les seves activitats per fora vila algunes d'aquestes persones encara recorden molts dels noms dels llocs que solien freqüentar, entre ells noms que han caigut en desús i que es perdran definitivament si algú no ho evita. Sortadament aquest no era el destí que havia estat reservat per a ses Sótoles, un indret situat a la costa de Manacor.
Pegar una sota en diuen en alguns pobles com Sóller a capbussar-se en el mar i aquest és també el significat del nostre topònim d'avui. Segons Joan Coromines (DECat) es tracta d'una forma arabitzada d'un mot mossàrab, sótala, que significa "indret de baix" o "lloc on es baixa caient", formada afegint una a damunt un substantiu acabat en consonat, sótäl "paratges del fons" i que en darrer terme procedeix del llatí vulgar subtulus, "soterrani", que també es trobaria a l'origen de la nostra paraula sòtil.
Però tornem a trepitjar el terreny. Quan el toponimista Antoni Pasqual Andreu la recollí de boca de vells macianers aquesta relíquia ja era un topònim moribund que no apareixia a cap llibre, document o cartografia. La poca gent que el recordava ja feia temps que no tenia cames per acostar-se a la mar.
Esperem que a partir d'avui algun jove en arribar a cala Virgili digui als seus companys: veis aquella cova que guaita a una cinquantena de metres allà a l'esquerra ? Idò allà li diuen ses Sótoles perquè era un dels indrets escollits antigament per pegar capficos.
ses Sótoles (cala Virgili)