Però hi ha hagut mai forns de pega a Mallorca ?

Ho demanam perquè no deixa de ser sorprenent la manca absoluta de qualsevol  vestigi d'aquestes construccions, al contrari del que passa amb la resta d'elements tradicionals. Sabem que està documentada l'existència d'un taller de fer pega a Peguera, el qual perdurà entre els segles XIV i XIX (Jaume March Bisbal, GEM) i que del mateix indret n'existeix un testimoni oral recollit a la revista Vora Mar (Peguera, agost de 1975). En aquesta revista l'autor de l'article "Peguera vé de Pega", sota el pseudònim de Lletrut, aporta el testimoni del sen Bosquet, des Capdellà, el qual indica la localització d'un forn de pega per s'esquena Llarga concretament a un comellar o marjada grossa, resguardat del vent de tramuntana i a prop d'un camí de ferradura.

Per√≤ sembla que el cas de Peguera constitu√≠ un cas √ļnic¬† i que aquesta excepcionalitat √©s la que es troba al darrera del sorgiment del propi nom de lloc. Perqu√® pel que fa a la resta de l'illa poca cosa sabem, potser perque el producte derivat dels pins s'obtenia habitualment de l'escor√ßa dels arbres de manera directa, sense el concurs de forns. Explica l'Arxiduc que "la re√Įna, tan apreciada a Eivissa per a la preparaci√≥ de les pegues, s'obt√© a Mallorca de talls practicats als arbres, per√≤ en escassa quantitat, excepte tal vegada a Massanella, i nom√©s abans de la tala; sovint es recull nom√©s aquella que sorgeix espont√†niament del tronc, que no √©s molta. Aquesta re√Įna es ven a ra√≥ de 72 reals el quintar".

Aquesta pràctica sí que es trobaria àmpliament estesa a l'illa, al manco si ens deixam guiar  per la toponímia. Així un remot comellar de Santiani acull la font de sa Pega, a Formentor trobam el carregador de la Pega, a la comuna de Bunyola hi ha el cocó Pequer, a sa Canova artanenca hi ha el fornet de sa Pega, a Alaró es documenta un torrent Pegà i en fi al mateix Peguera trobam un comellar que rep com a nom el diminutiu es Peguerí. A Palma hi havia una casa de la Pega, segurament un establiment dedicat al comerç del producte, que estava situat a la cantonada dels carrers Jafuda Cresques i Eusebi Estada, segons consta al Plànol de Bernat Calvet de 1901.

En conclusi√≥ a Mallorca refer√®ncies topon√≠miques a la pega moltes per√≤ forn cap n'hi un. Per veure aquests elements cal despla√ßar-se a la ve√Įna illa d'Eivissa on es conserven, en estat precari i en algun cas omplerts de fems, un grapat d'aquests monuments etnol√≤gics tan singulars que ens recorden a petits volcans. S√≥n de f√†cil visita els localitzats al costat de les carreteres, com per exemple el de ses Marrades de Corona, que ja fou esmentat per l'Arxiduc Llu√≠s Salvador en la seva descripci√≥ de les Piti√ľses, i el del coll des Pou√†s, a prop de l'antic cam√≠ de Vila a Santa Agn√®s. Creuem els dits perqu√® es conservin per molts d'anys.


NOTA: l'element 335 del Catàleg de patrimoni d'Artà, identificat erròniament amb el fornet de sa Pega, és en realitat una barraca de maresser. Trobareu altres referències sobre el món de la pega aquí i aquí.

 

Forn de pega del coll des Pouàs (Eivissa)

Forn de pega, boca superior

Forn de pega, olla posterior