Els sufixos augmentatius formats amb la partícula -às, -assa es troben àmpliament estesos entre els topònims de Mallorca. Els trobam adjuntats a diversos tipus de noms essent especialment productius els referits a les construccions humanes: alqueriassa, barracasses, bassarassa, cabanasses, carrerassa, claperàs, celleràs, corralassa/corralasses/corralassos, erassa, fornàs/fornassos, molinassos, portalàs, pouàs/pouassos, rotassa/rotasses, sortassa, tancasses, torrassa, vilassos.

També els trobam intensificant el significat d'elements naturals o constitutius del relleu, a vegades de manera metafòrica: bancassos, campàs/campassos, capellassa, castellàs, clotassa/clotassos, comassa, covassa/covasses, ermàs/ermassa, fontassa, morràs, morralàs, penyalassos, pesquerassa, pontàs, puntassa, raconàs, ribàs, rocasses, talaiassa, vencasses.

Finalment trobam un darrer grup de topònims que fa referència als cultius o vegetals: figuerassa/figuerasses, favassos, fenassos, fonollasses, llinassa, pinassa, vinyassa/vinyasses.

Aquests sufixos afegeixen en primer terme la idea de grandesa per√≤ entre els top√≤nims referits a construccions s√≥n emprats tamb√© habitualment per transmetre la idea d'antig√ľetat. No √©s rar per tant que alguns d'ells facin refer√®ncia a jaciments arqueol√≤gics, com per exemple es Castellassos (Lloret), es Corralassos (Mancor, Sant Lloren√ß), s'Esgleiassa (Alc√ļdia), sa Talaiassa (Santany√≠), ses Tancasses (Santany√≠) o sa Torrassa (Sant Joan).

La mateix idea d'antigor és la que ens transmeten dos noms que trobam per les ermes terres pollencines de la Mola: les Erasses i les Derrocasses. Respecte d'aquest darrer lloc l'antigor està ben contrastada ja que designen un conjunt de naviformes i un talaiot que ja foren inventariats pel precursor de l'arqueologia mallorquina i vicari de sa Pobla, mossèn Joan Parera i Sansó (1865-1927).  El nom del lloc no pot ser més adient ja que sobre el terreny un profà en la matèria no hi destria més que un caramull d'enderrocs.

 

les Derrocasses (la Mola, Pollença)