Segurament la gent que entrava a les coves o s'acostava als gorgs dels torrents no va veure mai reials d'or o de plata. Les monedes que manejava i que tenia més a l'abast el poble eren els diners, la moneda menuda feta amb aleacions de coure sobre la qual es basà el sistema monetari fins al segle XIX. Dos diners equivalien a un dobler, dotze diners equivalien a un sou. Vint sous feien una lliura. Al 1685 Galatzó es valorà en 29.000 lliures.

Potser aquest fet pugui explicar la major freq√ľ√®ncia dels diners a la topon√≠mia. Els trobam en el nom del gorg des Diners (cala Tuent) i tenim una cova des Diners a Pollen√ßa (Son Vila) i dues m√©s a Manacor (Son Toell i Son Maci√†).

Troballes casuals de monedes explicarien el nom ? No ho sabem. Sí es conta que la cova macianera deu el nom a la ubicació clandestina d'un premsa d'encunyació de moneda. Mascaró Pasarius (GEM) apunta l'interval de funcionament (1860-1870), el tipus de moneda falsificada (cinc i deu cèntims) i el nom del falsificador: Antoni Balley (a) Boter. Els més vells de Son Macià conten que la màquina finalment fou llançada al pou d'Argent, el qual encara es pot veure al costat del camí que va de Llodrà a So na Moixa.

A part dels diners trobam altres referències monetàries en els noms de lloc: dos talaiots coneguts amb el nom de Claper des Doblers situats al puig de sa Talaia (es Cabàs, Santa Maria) i a ses Fonts Ufanes (Gabellí, Campanet) i una cova de les terres altes de s'Alqueria d'Avall (Bunyola) que rep el nom de cova de sa Moneda.  Finalment tenim el modern pas des Duro que deu el seu nom a la troballa d'una moneda per part d'una de les primeres expedicions que va recórrer el torrent de sa Fosca durant els dies 25 i 26 de juny de1967.

 

Cova dels Diners (Son Vila)