Una ullada al mapa ens permet copsar l'existència d'una estreta relació entre la paraula davallador i la marina de Llucmajor. Aquest fet té una causa doble. Per una banda la configuració física del lloc: una plataforma elevada fins a un centenar de metres sobre la mar on calia davallar per anar a pescar o trencar marès, a part d'altres activitats més lucratives...

Per l'altra la feina incansable de Cosmé Aguiló, dedicat des de fa més de trenta anys a l'investigació de la cultura tradicional del país a partir d'un estudi minuciós del terreny -sobretot del Migjorn de Mallorca-, d'un maneig intensiu de la paperassa dels arxius i de la realització de multitud d'enquestes orals a la gent del poble.

Un dels fruits d'aquesta feina √©s el llibre La topon√≠mia de la costa de Llucmajor, que cont√© una minuciosa descripci√≥ del litoral. Al llibre -o millor al terreny si ens passejam amb el llibre per la Marina- descobrirem barraques, cisternes, pedreres, tenasses, esculls, puntes, cales, calons, coves, cocons, escars,¬† pesqueres, nius d'√†guila...Tamb√© rememorarem fets tr√†gics que han tengut lloc en aquest paratge tals com la caiguda pel penya-segat d'un carrabiner amb el seu cavall (Salt des Cavall) com ens recorda una creu incisa a la roca o la glossada mort del jove llucmajorer Miquel Mutet succe√Įda al 1883 quan davallava a una pesquera pel torrent√≥ de Llucamet.

En aquesta franja litoral també hi han trobat recer autèntiques relíquies toponímiques, noms arcaics que fa temps es deixaren d'emprar: Capocorb, sa Creta, Pedrafort, Cotimplà, Colombar, la Regana són alguns dels senyalats en el llibre.

De tots aquests elements voldria destacar aqu√≠ els davalladors, molt variats en quan a les seves caracter√≠stiques constructives... i a la seva accessibilitat. N'hi ha de molt elaborats, amb centenars d'escalons (escala de Can Negre), amb trams d'escalons picats dins la roca o amb margets de pedra seca aguantant els costats (sa Senyora) . A altres cal esmunyir-se per dins encletxes verticals (Cotimpl√†, cova des Ossos) o ajudar-se d'algunes preses artificials (coll de s'Egua, Osca des Pi). Els m√©s extrems (es Colom, pas des Gat, torrent√≥ de Llucamet) estan reservats per a la gent amb dots d'escalador, sense cap ombra de vert√≠gen i sovint requereixen de l'ajut de cordes. Front a la varietat de davalladors nom√©s trobam un pujador (pujador des Frares) que ens indica el seu √ļs per part de mariners que es dirigien cap a les terres de l'interior.

En definitiva una delícia de llibre per la gent que gaudeix amb el descobriment dels racons més amagats del paisatge i de les paraules.

 

Davallador de Contimplà

Davallador de Cotimplà

Davallador de sa Senyora

Davallador de sa Senyora

Escalons picats a la roca

Escalons picats a la roca

Escalons picats a la roca