Curiós aquest lloc pertanyent al terme de Calvià però que té la seva entrada principal per la banda de Palma, tan desconegut de la majoria malgrat trobar-se tan a prop del barri de Gènova.

Durant segles el torrent de na Beiana va veure transitar el mateix tipus de gent amunt i avall pel barranc: eren els pastors, carboners, ca√ßadors, garriguers... que feinajaven pels costers de na Burguesa. Fou testimoni d'aquests usos tradicionals el zo√≤leg alemany Alexander Pagenstecher qui visit√† l'illa durant la primavera de 1865 i dos anys m√©s tard public√† les seves impressions en un llibre, tradu√Įt amb el t√≠tol: La isla de Mallorca, rese√Īa de un viaje.

En el llibre s'inclou una descripció de l'excursió feta el dia 4 d'abril 1865 pel científic i el seu acompanyant, el també científic Robert Bunsen, que els dugué de Palma a Son Berga i d'aquí al coll de sa Creu pel barranc de na Beiana, tornant a Son Berga per un altre camí.

"El dimarts 4 d'abril, des de les vuit del mat√≠ a les dues de l'horabaixa, f√©rem una hermosa excursi√≥ per la serra de Son Berga, situada a l'oest de Palma. Durant una hora seguim la carretera fins a Son Berga, on constru√Įen un nou pont. Des d'all√† seguim un tirany que puja per un estret barranc. Primer v√†rem trobam un petit ramat de mules joves, despr√©s a un coster coronat per unes runes trob√†rem un altra ramat d'unes cent vint cabres...

...Les parets d'aquest barranc estan cobertes de bosc, de tan en quan presenten alguna cavitat natural i per diversos indrets hi ha fragments de roques que s'han despr√®s dels costers, els quals s'eixamplen formant un petit circ amb el fons sembrat de penyals que han estat arrossegats per les aig√ľes des de les altures. √Čs un lloc extremadament silvestre i rom√†ntic, en el qual es fa present una agradable soledat, nom√©s interrompuda pels carros que baixaven de tant en quan carregats de llenya. Igualment observam diverses sitges, i finalment, ens creuam amb un home amb una gran placa al pit que supos√†rem seria algun garriguer."

Els usos tradicionals del barranc es trencaren en el segle XX moment en que na Beiana entr√† en la modernitat de la ma dels militars. Ho explica l'investigador Nicolau S. Ca√Īellas en el seu llibre Els darrers castells. L'esbucament de les murades, greus accidents com l'ocorregut en el polvor√≠ del camp Pelat (88 morts) i l'obsol√®ncia de les instal.lacions impulsaren la recerca de noves localitzacions per a l'emmagatzemament dels explosius.

Un dels indrets escollits per a la construcci√≥ d'un nou polvor√≠ fou na Beiana, que tenia al seu favor la proximitat a la ciutat i el seu a√Įllament natural. Malgrat l'oposici√≥ del propietari finalment la inauguraci√≥ es produ√≠ el 3 d'agost de 1911. Formaven les noves instal.lacions tres magatzems, un extern i dos subterranis, amb capacitat per a unes cent tones de p√≥lvora cadascun. S'hi afegia un cos de gu√†rdia per a vint-i-tres soldats, una caseta, dues cotxeres i quatre garites per a la vigil√†ncia del conjunt.

Na Beiana comen√ß√† doncs una nova etapa marcada pels usos militars i per les restriccions d'acc√®s caracter√≠stiques dels mateixos, en la qual v√†ries generacions de soldats s'anaren succe√Įnt per a la cust√≤dia del lloc. Per√≤ res dur√† per a sempre i el polvor√≠ deix√† de tenir utilitat per a l'ex√®rcit sotm√®s a una forta reorganitzaci√≥ gaireb√© cent anys despr√©s de la seva inauguraci√≥. L'any 2005 els terrenys foren desafectats¬† i subhastats per part del ministeri de Defensa.

Els adquir√≠ l'empresari immobiliari Matthias K√ľhn per la qual cosa sembla que el dest√≠ futur de l'antic polvor√≠ de na Beiana √©s el de convertir-se en un establiment hoteler a l'estil del fort√≠ del cap Enderrocat o tal vegada en resid√®ncia d'un magnat gel√≥s de la seva intimitat a l'estil de la Fortalesa de Pollen√ßa.

En tot cas el que és segur és que les oportunitats per visitar na Beiana tenen data de caducitat.


NOTA: el nom sembla ser la feminitzaci√≥ del malnom Beia, tan com√ļ a Mallorca. Hem vist altres vegades aquest recurs tan habitual per fer refer√®ncia a diversos accidents geogr√†fics. Trobam el mateix sufix -ana a molts altres noms: na Beltrana, na Boscana, na Cerdana, na Ferrana, na Graciana, na Guiamerana, na Jordana, na Juliana, na Perpinyana, na Pinsana, na Revellana....

 na Beiana

 Foto: Jordi Aguiló