Aquest 2015 s'inicien els actes de commemoració del setè centenari de la mort del mallorquí més reconegut de tots els temps. No, no és Rafel Nadal.

Es tracta de Ramon Llull i per homenatjar-lo es preveuen publicacions, exposicions i visites als llocs m√©s relevants en la seva vida, alguns dels quals han estat inclosos en el seg√ľent itinerari.

Hi trobam a faltar una localitzaci√≥ que √©s important per√≤ poc coneguda fora dels redu√Įts cercles algaidins. √Čs la possessi√≥ de sa Mata Escrita o sa Mata Vella la qual segons la tradici√≥ popular i bona part dels historiadors va pert√†nyer a la fam√≠lia Llull i √©s l'habitatge referenciat pel mateix beat en una famosa cita de la seva Vida coet√†nia.

Après doncs totes aquestes coses muntasen lo dit Reverend mestre alt en una muntanya apel.lada Randa la qual no era molt lluny de la sua casa

El nom de la finca deriva de la presència en les seves terres d'una mata portentosa que la tradició vincula amb la il.luminació lul.liana. La primera narració dels fets que coneixem correspon al nostre cronista de referència, el manacorí Joan Binimelis (1595):

I així baixant quasi a la falda de la muntanya, i posant-se a baix d'una gran mata se posà a escriure en el nom de Déu l'Art Gran General qui comença "Deus cum tua summa perfectione incipit ars generalis". Vinguda la nit escrigué sempre en alta contemplació fins l'endemà, que son dia, que es posà a proseguir en descriure art, fins del tot havent-la acabada, la qual acabada del que fon del tot d'escriure i s'adonà que totes les fulles de la mateixa mata estaven escrites de diverses lletres gregues, hebrees, caldees, llatines i aràbiques i altres que avui no es coneixen. Aquesta mata està avui viva i escrita de les mateixes lletres, i quantes fulles de nou en ella cotidianament neixen, ja neixen i apareixen escrites, i això és notori a quants habiten en l'illa de Mallorca.

El jesu√Įta Jaume Custurer en les Disertaciones afeg√≠ que sobre la mata se li aparagu√© Jesucrist crucificat i que la devoci√≥ envers l'arbust an√† creixent amb el temps. El poble atribu√Įa propietats miraculoses a les seves fulles, que eren emprades com a rel√≠quies per a remei de malalties. Al segle XVII l'aflu√®ncia de gent havia esdevingut un problema i el propietari, cansat de les visites que feien malb√© als sembrats opt√† per arrabassar la miraculosa planta. Els conflictes amb la propietat privada venen de lluny.

Però en algun moment la mata tornà rebrostar i encara avui a la possessió es conserva un vell exemplar de Pistacia que presenta unes estranyes marques grogues a les fulles. Fongs diuen que són els científics.

I és que avui ja poca gent creu en els miracles.

NOTA: La refer√®ncia a sa Mata Escrita amb el llinatge de les distintes fam√≠lies propiet√†ries (Llull, Arnau, Oliver, Fillol) sempre ha dificultat la seva identificaci√≥ com a propietat lul.liana per√≤ alguns documents aportats pels historiadors han donat un poc de llum al tema i n'ampliant l'abast a les ve√Įnes Pola i Son Trobat. Aix√≠ tenim un document de 1396 aportat per Antoni Gili segon el qual Miquel Arliv√≠, propietari de Pola, "est√† obligat a pagar uns censals a Ramon Llull i a Berenguer Palou". I un document de 1431 aportat per Ramon Rossell√≥ en el que "estableixen a Pere Trobat l'alqueria Benicanella que fou de Ramon Llull i el camp Bisbal".

Antoni Gili s'encarreg√† de refermar la tesi tradicional en el seu article Els Llull de Castellitx. La fam√≠lia de Ramon Llull. Per l'historiador no hi ha cap dubte de qu√® sa Mata Escrita √©s l'alqueria de Mestre Ramon Llull esmentada al 1515 amb les seg√ľents confrontes: Pola (de Pere Oliver), possessi√≥ de Pere Trobat [Son Trobat], possessi√≥ de Francesc Llobet [Son Llobet], possessi√≥ de Dami√† Coll [Son Coll], possessi√≥ del dit Esteve Oliver, m√©s vell, i possessi√≥ de Guillem Sastre [Albenya]. Per altra banda l'historiador identifica el puig d'en Llull esmentat en un document de venda d'Albenya (1395) amb l'actual puig d'en Bord.

√Čs a partir del segle XVI quan es consolid√† l'actual nom de la finca. Aix√≠ al 1565 Crist√≤fol Fiol, d'Algaida, pagava un censal de 12 lliures i 10 sous a la capella de la Verge del claustre de la Seu per la possessi√≥ dita la Mata Escrita.

 

Possessió de sa Mata Escrita

sa Mata Escrita, l'alqueria de Mestre Ramon Llull

Puig d'en Bord

Puig d'en Llull, actual puig d'en Bord

sa Mata Escrita

sa Mata Escrita