A vegades un topònim no planteja cap dificultat en la seva etimologia però sí en la seva grafia.
√Čs el cas de l'Ofre, que amb estrictes criteris ling√ľ√≠stics s'hauria d'escriure Lofra per√≤ que segurament trobareu molt poques vegades sota aquesta forma. Tal com ja s'apuntava al DCVB el top√≤nim prov√© de la paraula √†rab al-hofra que significa "la fondalada". Per fondalades no n'estan, en aquesta contrada, ja que en trobam dues per manca d'una.

En primer lloc tenim la plana on es situen les cases (l'alqueria Alhofra que ja apareix al llibre del Repartiment ?) , a set cents metres d'altitud i rodejades de relleus que arriben al milenar de metres: puig de l'Ofre (perdó, puig de Lofra), puig des Coll des Jou, es Cornador Gran.  I al costat trobam el barranc de  Biniaraix, el barranc per antonomàsia de l'illa, lloc de pas de pelegrins cap a Lluc ja des de l'època medieval, espai on les marjades i els porxos s'enfilen fins a lloc inversemblants, aturant-se només en arribar a les parets verticals des Cornadors o de ses Solanes.

Amb aquest top√≤nim ens queda el dubte de si la grafia tradicional, en un cas d'√ļs tan intensiu com el present, hauria de prevaler sobre els criteris ling√ľ√≠stics.

 

Fondalada de Lofra

Fondalada de Lofra, on es localitzen les cases

Barranc de Biniaraix

Barranc de Biniaraix

Puig de Lofra

Puig de Lofra