Si en el cas dels forns de pega arribàrem a dubtar de la seva existència en el cas dels forns de vidre això no és possible perquè es troben perfectament documentats. Cert que les restes que ens han arribat són igualment minses i sovint es redueixen a alguns indicis de la seva activitat en forma de fragments de vidre, de roca parcialment cristal.litzada o de cagaferro.

A l'obra "Els vidriers de Mallorca" de Jaume Bover i Ramon Rosselló apareixen algunes referències a aquestes estructures emprades per a la fabricació de botelles, setrills, embuts, garrafes i altres objectes de vidre. Per una notícia primerenca sabem que ja al 1327 els germans Roser fan vidre a la parròquia de Calvià i també que hi havia forns a Santa Maria, Marratxí, Mancor, Selva o Massanella. També apareixen de vegades en la documentació de les possessions i així sabem que al 1688 hi havia a s'Estorell un forn de vidre dit de les Tafonasses, topònim ja mort.

A d'altres indrets en canvi s'ha conservat el nom. Per exemple a sa Pobla tenim el carrer des Forn des Vidre. Pertanyent a Cas Metge Corr√≥ alguns ve√Įns encara recorden que fou demolit per tal d'urbanitzar aquest redol del poble.

A Establiments es conserva el nom de camí des Forn des Vidre i una propietat rural es coneix amb el mateix nom. Antiga pertinença de Sarrià que abans fou coneguda amb els noms de rafal de n'Agustí i rafal des Forn des Vidre d'ella sabem que el 13 d'abril de 1515 Joanot Armadans, donzell, arrenda a Bartomeu Ribers, vidrier, una casa amb un forn de vidre pel temps d'un any. I dos anys més tard, el 10 de febrer de 1517, Bartomeu Ribers i Pere Fàbregues, vidriers, concorden que Miquel Oliver i Jordi Barceló, vidriers, hi treballaran durant tres anys.

Malgrat aquestes not√≠cies sobre l'activitat vidriera al lloc sembla que fa temps que el forn des vidre d'Establiments s'esva√Į sense deixar cap rastre. Al manco cap rastre que es pugui detectar amb una breu exploraci√≥ del terreny.

 

Forn des Vidre (Establiments)