A la vall de Coanegra, entre les possessions de Son Agulla i Son Oliver, trobarem una plana i unes marjades que en principi no tenen res d'especial. Però del nom amb el qual es coneixen, el pla des Celleràs, podem deduir que antigament aquí hi hagué un centre de producció vitivinícola  que posteriorment fou abandonat i que amb el temps les seves runes s'anaren desfent fins que només quedà el record del seu nom. Al manco això és el que ens  indica el sufix del determinant (-às) que hem trobat en altres noms de lloc aplicat amb sentit despectiu a jaciments arquelògics i a velles i enrunades construccions (es Fornàs, es Molinàs, es Pouàs...).

Si tenim l'ocasió de passejar pel sementer coanegrí amb l'ull atent descobrirem fragments de ceràmica medieval musulmana i cristiana que ens confirmaran l'antigüetat del poblament de l'indret. I si volem conèixer  alguns aspectes històrics només ens caldrà acudir a les cròniques locals, començant per les notes arreplegades pel paborde Jaume. Així sabrem que poc després de la conquesta de Mallorca al segle XIII, la vall de Coanegra va pertànyer al lloctinent reial, Bernat de Santa Eugènia. I que fou aquest magnat  el qui bastí l'hort regat per les aigües de la font de Coanegra i el que manà sembrar les vinyes i edificar un celler. També sabrem que el celler i tota la vall foren propietat reial durants els segles XIII i XIV.

Sembla que a finals del segle XV l'antiga construcció ja devia estar enrunada perquè a les escriptures de compra venda ja apareixen com a límit entre es Cabàs i Son Oliver dos colls, un anomenat coll d'en Çagranada i l'altre anomenat coll del Selleràs.

NOTA: A les cartografies actuals no apareixen aquests noms però al visor de l'IDEIB detectam per aquesta zona el coll d'en Salleres que no pot esser més que una deformació del nom original. És el que passa quan es desconeix la història i l'orígen dels noms de lloc.

 

Pla des Celleràs (Santa Maria)