Els supernins no eren uns nins dotats de poders extraordinaris com podria parèixer. Els supernins eren els antics habitadors de la vall de Superna (Puigpunyent). Jurisdiccionalment formaven part de les terres del Pariatge mentre que la prestació d'armes i els alous corresponien a la baronia de Bunyolí. Administrativament Superna depèn de Puigpunyent però sempre ha tengut una estreta relació amb el municipi d'Esporles, degut a les millors comunicacions amb aquest.

Llegim a la Història de Puigpunyent de Rosselló i Segura que a l'edat mitjana els supernins eren requerits per anar a defensar la costa de Banyalbufar, la d'Estellencs i fins i tot la d'Andratx, destí aquest darrer que motivà la seva protesta perquè ho consideraven massa lluny.

Segons la Història de Joan Binimelis al 1595 Superna tenia sis cases o alqueries. El principal nucli de població és situà a l'entorn del Rafal de Superna (actual Cas Metge) i les principals possessions de la vall foren i són Son Balaguer, sa Campaneta, Son Nadal, Son Noguera i Son Vic. El cardenal Despuig (1785) incorporà en el seu mapa noms com els Obacs, Ca n'Arbós (actual Can Poma), So na Jaume, l'Arca, Camp Redó, Son Noguereta, Son Canyelles (actual Son Fava) i el coll dels Cards.

La població de Superna mai va superar el d'un grapat de propietats i per això el seu gentilici (superní, supernina) acabà per desaparèixer.


NOTA: Superna √©s un top√≤nim ben antic que apareix ja al c√≤dex √†rab del Llibre del Repartiment (1232) amb la forma ŠĻ£-b√Ęrna. Llegim el seu significat a l'Onomasticon: "(Vallis) superna = "superior" "de dalt". Transm√®s pel moss√†rab, que conservava sordes les oclusives entre vocals".

 

Superna des dels puntals de Son Fortesa

Superna des de la fita del Ram