Davant la manca de rendibilitat agrària moltes de les nostres possessions i cases de pagès s'han reconvertit en explotacions turístiques. Aquest canvi ha permès mantenir en ús aquestes edificacions i per tant assegurar-ne la seva conservació.

En constitueix un bon exemple una de les possessions més emblemàtiques de la marina de Llucmajor, sa Torre, coneguda antigament com a torre d'en Villalonga (segle XVI), torre d'en Santacília (segle XV) i identificada amb l'alqueria al-Borge (al-bury = la torre).

La transformació de la possessió en l'hotel Hilton sa Torre ha permès recuperar l'antic esplendor de l'imponent casal fortificat del segle XIV, de la capella neogòtica promoguda al 1871-1878 per Caterina Tomàs Zaforteza i Togores, la gran Cristiana, o d'alguns edificis agrícoles com sa Quartera, ses Bòvedes o es Molí.

Lamentablement la recuperació no ha arribat a l'anomenat patrimoni menor de la finca.  A ningú pareix preocupar-li la desaparició de l'anomenat aljub Blanc, un bell exemple d'arquitectura hidràulica situat en el camp de sa Vinya, just al costat de la pista de running de l'hotel. L'aljub ja ha estat engolit pels ullastres que acabaran per ensorrar-lo si no són eliminats.

En aquesta ocasió no es tracta d'un problema de pressupost, si no de la manca de la sensibilitat necessària per valorar aquest tipus de construccions. Manca de sensibilitat que no només afecta a la propietat sinó que es pot fer extensible a l'ajuntament de Llucmajor.


NOTA: el determinant fa referència a la coloració de les pedres emprades per a bastir els paraments exteriors de l'aljub. Servia per diferenciar l'aljub Blanc de l'aljub Vermell, una altra construcció tradicional de sa Torre encara més oblidada i ja pràcticament desapareguda sota els enderrocs.

 

Aljub Blanc (sa Torre, Llucmajor)

Foto: Cels Calviño

Aljub Blanc (2017)