Una de les coses que ens agraden és recuperar la memòria de llocs que ja han caigut a l'oblit. Com per exemple la font de Son Serralta de Baix (o Son Serralta d'en Reus) que en el seu temps fou una font important d'Estellencs. Una dada que ens indica la seva importància és que quan al 1822 es va dividir la possessió de Son Serralta el propietari de la finca matriu (Son Serralta de Dalt) es va reservar l'aigua de la font de l'hort malgrat trobar-se a la porció segregada.
L'Arxiduc, en la seva descripció del camí vell d'Estellencs a Banyalbufar s'hi referí, en un paràgraf un tant confús: "...Un camino empedrado desciende de nuevo a la via principal y hasta la pequeña fuente de Son Serralta desde la primera, llamada a veces Son Serralta de Baix para diferenciarla de la segunda....".
I al 1960 la secretaria de l'Ajuntament en destacava el seu caràcter públic, davant la construcció d'una barrera que n'impedia el pas: "...Que es público y notorio que la fuente de Son Serralta es de uso público desde tiempo inmemorial, pues la fuente existió mucho antes que la carretera y entonces se hacia uso de ella por todo el mundo que transitaba por el antiguo camino de herradura que conducia a Bañalbufar...".
La font forma part d'un jaciment (55/1) inventariat a la Carta Arqueològica del Govern Balear descrivint-se a l'entorn la presència de ceràmica de l'edat del ferro i de ceràmica medieval islàmica. Resulta per tant temptador relacionar l'indret amb l'alqueria Binigemí, Binijamir o Benjamí que donà origen a Son Serrralta.
Però l'interès de la font no s'esgota aquí sinó que continua amb les característiques de la seva construcció i dels detalls que s'hi aprecien. Una galeria de 12 metres desemboca en una capelleta que es troba referida amb el característic morter hidràulic. En aquest referit s'hi pot apreciar entre d'altres el grafit d'un vaixell en el qual destaca el castell de popa.
Desconeixem el motiu però són freqüents els grafits de vaixells relacionats amb les infraestructures hidràuliques. Recordam ara el de la font d'Horta, el de l'aljub de la torre de na Seca i especialment els detallats grafits de l'aljub del castell de Santueri.
NOTA: Agraïm a José Villalonga la informació relativa a la divisió de Son Serralta de 1822. La referència a l'informe de la secretaria d'Estellencs la trobàrem al Catàleg i anàlisi dels camps marjats del terme d'Estellencs elaborada pel Fodesma al 1997.
Font de Son Serralta de Baix
