Registrades per la topon√≠mia tenim al manco cinc batalles succe√Įdes a Mallorca. B√© realment una d'elles no es pot qualificar aix√≠ ja que al coll de sa Batalla (Escorca), on avui hi ha la benzinera, nom√©s es produ√≠ un enfrontament entre les forces de la just√≠cia i un escamot de bandolers, coneguts com la colla de Selva i dirigits per la fam√≠lia Boda. Corria l'any 1618 i el resultat fou el de catorze bandolers empresonats, alguns d'ells ajusticiats posteriorment. L'enfrontament provoc√† el canvi de nom del lloc, que era conegut com es Grau de Lluc. (*)

Al coll de sa Batalla que hi ha a sa Porrassa (Calvià), entre el puig d'en Saragossa i el puig de sa Ginesta, sí es produí una autèntica batalla. Fou el 12 de setembre de 1229 i s'hi enfrontaren les tropes del rei Jaume I i els almohades que defensaven el seu regne. La victòria cristiana deixà el pas lliure per avançar sobre la capital, Madina Mayurqa.  Un altre topònim, es puig des Rei, recorda segons la tradició el lloc conquerit pel propi monarca després de la mort del seu cavaller, Guillem de Montcada. Probablement els fets succeiren en realitat al serral d'en Ferrer, un petit relleu localizat al costat de Cas Saboners.

Per la seva banda es camp de sa Batalla a Llucmajor recorda l'escenari on lluità i perdé la vida el rei Jaume III (1315-1349), en un intent de recuperar el regne de Mallorca, que havia estat annexionat a la corona d'Aragó sis anys abans pel seu cosí Pere III el Ceremoniós. Una creu commemorativa devora la carretera de Palma recorda aquesta batalla que es produí el 25 d'octubre de 1349.

El carreró de sa Batalla rememora l'enfrontament que es produí al Vinyet d'Inca el 31 d'agost de 1452 en el marc de l'aixecament forà. Les tropes enviades per Alfons el Magnànim i comandades per Francesc d'Erill s'imposaren en aquest lloc a un exèrcit de 2.000 pagesos en un episodi que significà la total desfeta dels revoltats.

Setanta anys després la continuada injustícia social desembocà en la revolta de les Germanies. Gairébé al mateix lloc, al límit d'Inca amb els termes de Binissalem i Sencelles, es produí l'anomenada batallla de Rafalgarcés. A finals de novembre de 1522  els agermanats intentaren aturar l'avanç sobre Ciutat de les tropes reials comandades pel virrei Gurrea. La desfeta dels revoltats fou total, com ja ho havia estat a l'enfrontament anterior del 3 de novembre el qual deixà més de mil morts al camp de sa Batalla de Son Fornari, a sa Pobla. Pocs mesos després, el març de 1523, es rendí la capital començant una etapa d'intensa repressió.

Sortadament ja ha transcorregut molt de temps des de la darrera batalla ocorreguda a l'illa, que tengu√© lloc a Porto Cristo a l'any 1936 en el transcurs de la guerra civil. Els dies 16 i 17 d'agost i posteriors es produ√≠ un desembarcament de forces republicanes comandades pel capit√† Bayo. Milers d'homes baixaren a terra a s'Estany d'en Mas,¬† cala Anguila, Port de Manacor, cala Petita, cala Morlanda, s'Illot, sa Coma i sa punta de n'Amer. Els enfrontaments m√©s sagnants es produiren al petit nucli costaner manacor√≠, on l'atac inicial dels republicans i el contraatac nacional deixaren els carrers plens de cad√†vers. Un grup de milicians del Partit Socialista Unificat de Catalunaya i d'Estat Catal√† es parapetaren a Can Servera, damunt s'Enderrossall Petit, protegits per una marjada paral.lela a la l√≠nia dels penya-segats. Aquesta posici√≥, l'√ļnica del Port que no pogueren recuperar els nacionals en la seva contraofensiva,¬† era castigada per una ametralladora situada devora la torre del Port. Les nombrosos baixes motivaren que el lloc s'anomen√©s "el parapeto de la muerte".

Les forces republicanes ocuparen una petita extensi√≥ de terreny, uns 36 quil√≥metres quadrats, que anava del Port de Manacor fins al voltants de Son Servera, passant per Son Manxo, puig de sa Talaia, ses Talaies, Son Pu√ßa, Pocafarina, puig de sa Font, na Penyal, puig de Son Corb i Pula amb una extensi√≥ del front de 21 quil√≥metres. L'√ļnica poblaci√≥ de certa import√†ncia que caigu√© en mans dels republicans fou Son Carri√≥, abandonada per la totalitat de la poblaci√≥ amb l'excepci√≥ d'alguns vells. La poblaci√≥ de Son Servera fou evacuada a Art√† i malgrat que les forces de Bayo arribaren fins a la zona des Cementeri i es Molins, el poble no arrib√† a caure.

El frac√†s de l'expedici√≥ de Bayo oblig√† al reembarcament de les tropes, fet que es produ√≠ el 4 de setembre de 1936. Les conseq√ľ√®ncies d'aquest tr√†gic episodi foren la mort de centenars de persones, i una intensificaci√≥ de la repressi√≥, empresonaments i assessinats, contra els elements desafectes al nou r√®gim, particularment a la zona de Manacor.

* ACTUALITZACI√ď (25/4/2011): si en realitat el nom del coll es refereix a una batalla ha de ser anterior a la mencionada. El pare Rafel Juan registr√† l'√ļs del nom en un litigi entre els propietaris de Son Macip i el col.legi de Lluc que tengu√© lloc el 1594. Segons el testimoni d'Arnau Bonmacip: "...tots los habitadors de la parroquia de Escorca travessen la possessi√≥ de dita casa de Lluc i deixen el cam√≠ de la casa i col.legi de Lluc al coll de la Batalla..."

Coves Blanques (Porto Cristo)

Coves Blanques (Port de Manacor), zona a prop de la qual es parapetaren els milicians de Bayo

Son Carrió

Son Carri√≥, √ļnic poble d'import√†ncia que fou ocupat per les tropes del capit√† Bayo (agost 1936)

Son Servera

Son Servera des del puig de sa Font, posició ocupada per les forces del capità Bayo (agost 1936)