És sabut que el lloc de Biniforani ja estigué poblat en època islàmica i que comptava amb una mesquita situada als costers que condueixen al coll de Sóller. Després de la conquesta esdevingué una petita vila amb diverses cases, una plaça (platea) i una tafona reial (pressora dicti domini Regis) i que estava connectava per diferents camins reials. També disposava d'un oratori dedicat a Santa Margalida, santa l'advocació a la qual era molt popular entre els nous pobladors catalans.
La primera referència que tenim a l'oratori és del 26 d'abril de 1279 quan Bernat Angeler fa testament i fa una deixa de dos sous a Santa Margarita. Una altra deixa de 6 de novembre de 1351 la fa Maria, muller de Bernat Amar, i en aquest cas la xifra puja als 20 sous.
A la segona mitat del segle XV es produeix un procés de concentració parcel·lària que culmina amb la compra l'any 1455 de quatre alqueries de Biniforani per part de Perot Pardo i Beltran, membre d'una poderosa família de jueus conversos dedicats a la banca i el comerç. El seu poder es manifestava també en les obres d'art que atresoraven a l'heretat.
Entre aquestes cal destacar un retaule de tres fulles (tríptic) que a la taula central representa el davallament de la creu mentre que als costats es representen els dos lladres. El retaule té 1,78 m d'amplària i 0,67 m d'altura, essent l'amplària de la taula central de 1,5 m. D'influència flamenca i importat de l'estranger serà col·locat a l'oratori juntament amb el retaule principal dedicat a Santa Margalida.
Ho sabem perquè apareixen a un inventari del 25 d'agost de 1526, quan la possessió ja era de Ferran de la Cavalleria. Diu l'inventari que a la capella hi havia:
Primo un retaula ab la figura de nostra dona sant pere e santa margarita.
Item altre retaulet ab portes sobre lo retaule maior de la presa tot deurat.
Passen els segles i la possessió va canviant de mans però el retaule continua a la capella. De tant en tant hi ha qualque ensurt com el robatori que tengué lloc el diumenge 23 de maig de 1852:
Sabemos que el domingo último mientras se celebraba la misa en el predio Biniforani, del distrito de Buñola se cometió en el mismo el delito de robo, efectuándolo de la cantidad de 400 libras y de 16 botones de oro.
Al 1898 era de Joaquín Aguiló Valentí (de can Cera) qui restaurà l'oratori. Al mes d'octubre d'aquell any el canonge Gapar Vidal hi va fer tres celebracions per a la seva bendició. Mentrestant el retaule medieval ja havia agafat fama i va merèixer encesos elogis per part del que fou president del Govern espanyol, Antoni Maura, que visità Biniforani dia 15 d'octubre de 1911. Aquesta fou la crònica del setmanari Sóller:
El domingo próximo pasado, el señor Maura acompañado de su secretario señor Rovira y de su hermano don Miguel, fueron á visitar el hermoso predio Biniforani, colindante con la alquería y propiedad del Excmo. señor don Joaquin Aguiló, habiendo quedado grandemente encantados de las espléndidas vistas que se disfrutan. Fueron recibidos por el propietario, su amable señora y su hijo el joven abogado don Juan, los cuales hicieron los honores de la casa correspondientes á tan ilustre huésped, quien se deshizo en elogios al recorrer las distintas dependencias de la casa, las cuales gracias al exquisito gusto artístico del propietario contienen innumerables objectos de Arte y una rica colección de cuadros antiguos. Pasaron después a visitar la iglesia (antigua parroquia de Buñola) y su sorpresa fue grande al contemplar un precioso retablo que a pesar de sus setecientos y pico de años de existencia se encuentra perfectamente conservado. El señor Maura manifestó que dicho retablo por su valor artístico es digno de figurar entre los primeros en el Museo Nacional de Pintura. Fueron luego obsequiados con un espléndido lunch.
Pero no només personatges rellevants acudiren a veure el retaule, també hi anaren els erudits. Al BSAL núm. 734-739 de gener-desembre de 1949 es recull la següent crònica:
El domingo día 16 de marzo unas cuarenta personas, entre socios y simpatizantes [de la Societat Arqueològica Lul·liana], se trasladaron al predio de Biniforani (Buñola) para visitar el valioso retablo gótico que se guarda en su oratorio. Las explicaciones estuvieron a cargo del propietario del citado predio don Juan Aguiló y Valentí, que amablemente nos facilitara la visita, y de nuestro consocio D. Antonio Mulet.
L'any 1962 el retaule, i segurament també la possessió, era del gran col·leccionista i mecenes Bartolomé March Servera ja que encarregà la seva restauració a Arturo Cividini (1892-1976), el qual treballaria també sobre les principals pintures gòtiques del Museu de Mallorca. Després de la mort de Bartolomé March (1998) s'obrí un període turbulent en el qual els seus hereus litigiaren sobre la pertinença d'algunes obres a la Fundació homònima. Com a resultat d'aquest procés l'any 2004 l'anomenat Tríptic de Biniforani o Tríptic del Davallament de la Creu passà a formar part d'una col·lecció particular.
Així que de moment per a veure l'antic retaule no ens queda més que recórrer a la gran obra de Gabriel Llompart (La pintura medieval mallorquina). Llàstima que les fotos de Jerónimo Juan siguin en blanc i negre.
Oratori de Santa Margalida (Biniforani)
Tríptic de Biniforani o tríptic del Davallament de la Creu (detall). Gabriel Llompart (La pintura medieval mallorquina).