Són nombrosos a la toponímia de Mallorca els genèrics que fan referència a les associacions vegetals. N'hi ha de comuns ( alzinar, argelagar, carritxar, pinar, porrassar, revellar, ullastrar) i de més rars (avellanar, boixar, cardassar, carrascar, cartar, cirerar, fonollar, gatovar, ginjolar, girgolar, matar, mestallar, moscatellar, murtar, pollar, ravenissar, violar, xiprellar). Mai però havia sentit el nom de botjar o botxar que es refereix als llocs on abunda la planta coneguda amb el nom de botja de cuques.

L'he trobat a un treball publicat fa cinquanta anys per l'eminent geògraf Vicenç Maria Rosselló Verger i que es titula La huerta de levante en Palma de Mallorca (Estudios Geográficos nº 77, 1959). El treball és una anàlisi geogràfica que desgrana els aspectes físics (relleu, aigües superficials i corrents, clima), biòtics (vegetació i vida animal) i socio-econòmics (cultius, propietat, règim d'explotació, ramaderia, treballs del camp, habitatge, població) d'una comarca singular, marcada per la impromta paisatgística dels molins.

Els límits establerts per l'autor conformen un triangle que amb vèrtex a Palma comprèn l'espai situat entre la carretera de Sineu, la línia de costa i la cota topogràfica dels 20 metres a l'est. Aquest espai és subdividit en dues parts pels turons situats entre el Coll d'en Rabassa i Son Ferriol. A l'oest la denominada horta Baixa , amb les millors terres i aigües. A l'est el prat o pla de Sant Jordi, antigament el prat de Catí, amb unes explotacions dedicades a la producció intensiva d'hortalissa i de llet.

El nom de botjar, juntament amb altres com estany Negre, estany Blanc o bassa d'en Vidrier que també apareixen al treball, són reminiscències de l'antiga albufera que fou dessecada al segle XIX, entre els anys 1814 i 1860.

L’albufera donà pas als terrenys de cultiu que avui es veuen progressivament substituïts per l’asfalt i el ciment. De les 5.509 hectàrees que té la comarca prop d'un 40 % ja ha estat ocupada per usos urbans (858 Ha, 16 %), per infraestructures o equipaments (840 Ha, 15 %), per polígons industrials (260 Ha, 5 %) o per carreteres (136 Ha, 2 %).

Dintre de l’àrea de 737 Ha que ocupa el nostre macro aeroport de Son Sant Joan hi hagué antigament un lloc conegut com es botjar de Son Mosson.

 

Usos del sòl a l'horta de Llevant 2008