Barber (Palma)
- Details
Quan anam a Bunyola per la carretera vella deim que passam pel polígon de Son Castelló. Els viatgers que recorrien aquest camí entre els segles XIII i XVI deien que passaven pel lloc de Barber i que hi anaven pel camí de Barber, perquè aquest era el nom amb el qual es denominada la contrada. I és tracta d'un nom ben antic que ja apareix en la documentació immediatament posterior a la conquesta de Mallorca.
Plàcid Pérez recull en la seva tesi Conquesta, repartiment i organització militar de Mallorca. Els cavalls armats (1229-1350) dues referències al nom. La primera la trobam en un relació de propietats cedides l'any 1239 per Gastó de Bearn a l'Esglèsia en la qual es consigna una terrra de 5 jovades situades al terme de la Ciutat, Apud Barber. La segona quan Bernat de Santa Eugènia assignà a un dels seus homes l'alqueria Sotsbarber de 3 jovades. També Àngel Poveda el recollí com a Barbar o Berber (1243) en el seu Repertori de toponímia arabo-musulmana de Mayurca segons la documentació dels arxius de la Ciutat de Mallorca (1232-1276/1229-1300).
En els segles XIV i XV les mencions al lloc de Barber són nombroses, especialment en els pergamins dels arxius parroquials de les esglésies de Santa Eulàlia i de Santa Creu, donats a conèixer per Joan Rosselló Lliteras. En aquests documents veim com el nom es transformà en el determinant d'un camí públic, un camp, un torrent i un torrentó. Serveixi d'exemple la següent venda d'un cens sobre una vinya, del 22 de març de 1340:
"...una vinya al Pla de la Ciutat que fou d'un rafal dit Benimembrant, per la qual paguen cens a Pere Pujol; està sota alou del bisbe i pabordes de Mallorca; confronta amb el Torrent de Barber, per dues parts, honor de Pere Pujol i per altra amb camí públic de Barber que va a Bunyola i honor de Dalmau Morató."
A finals del segle XVI Barber ja s'havia transformat en Barberà perquè als estims de 1578 que en el cas Ciutat va descrivint les propietats segons la seva posició respecte dels camins hi ha una secció que tracta de les que es troben al "quarter entre lo camí de l'Aranjassa i lo camí de Manacor comensant al bras del torrent de Barbara".
En Barberà acabaria imposant-se però els documents continuaven recordant l'origen del nom com ho mostra la capbrevació de la Punta (1737) aportada per José Villalonga en la qual es citen com a confrontes:
" el camí que va de Palma a Bunyola, olim lo cami de Barber, el torrent de Barberà, olim d'en Barber, terres dels hereus de Bartomeu Planes, terres de Bartomeu Castelló de Son Castelló abans d'Antoni Roca burba, i terres de Jaume Antoni Fiol."
Pel que al significat del topònim Santiago Pérez en el repertori toponímic de la seva tesi (La lengua de los baleáricos) proposa un ètim àrab al-barbar amb el significat de berber (amazic). Per la seva banda José Villalonga i Cosme Aguiló es decanten perquè es tracti del nom d'un dels repobladors que arribaren a l'illa després de la conquesta. Cosme va fer en el seu dia un informe sobre les variacions que experimenta el topònim del torrent d'en Barberà.
NOTA: agraïm a Cosme Aguiló, Santiago Pérez i José Villalonga les seves informacions i aclariments, sempre enriquidors.
Creuer del camí vell de Bunyola i el torrent d'en Barberà, lloc antigament dit Barber
Torrent d'en Barberà al carrer Aragó