Camí de les Mans
- Details
A la barriada del Camp d'en Serralta de Palma hi ha el carrer Emili Darder en memòria del batle republicà que fou afusellat l'any 1937. Quan a la zona només hi havia els camps de les possessions de Son Serralta i de Son Pisà per aquí discorria l'anomenat camí de les Mans, el qual connectava el camí reial de Puigpunyent (carrer Indústria) amb el camí de sa Vileta.
A la pàgina de facebook Camp d'en Serralta-Son Serralta trobam l'etimologia popular d'aquest nom segons la qual:
"...procedia de la terrible persecució a què es va sotmetre als rebels agermenats, dels quals després de la seva definitiva derrota alguns van deambular per aquest camí, arribat al punt que es plantaren controls amb la terrible ordre que tot individu que circulés armat i sense justificar raó de presència per aquell lloc, «se li fos tallada la mà contrària on portés penjada la seva arma i clavada en estaca com advertiment de rebels fugitius o bandolers».
No és l'única història que relaciona el Camí de les Mans amb les Germanies, una altra història oral convertida en llegenda explicava que proper al camí es va plantar un dels pals de fusta anomenats“ses columnes d'en Joanot Colom” (líder de les Germanies al costat de Joan Crespí), lloc on després de ser executat i esquarterat allà van deixar clavades les mans com escarni."
És cert que l'amputació de les mans era una pena imposada per la comissió d'algunes delictes i era habitual que els órgans mutilats fossin exposat en llocs visibles, per accentuar l'escarni i l'exemplaritat. Segons Antoni Planas ( Las penas en el derecho històrico de Mallorca, BSAL núm. 55) la pràctica perdurà fins al segle XVI i es relacionava amb delictes com la tenència d'armes il·lícites, els falsos testimonis en plets civils i les amenaces o danys als pleitejadors contraris i llurs advocats o testimonis.
Però sense cap document que ho acrediti no podem assegurar que l'etimologia sigui certa. L'únic que podem dir que és que la referència més antiga que coneixem del nom sí que es relaciona amb la Germania. Josep Maria Quadrado en la seva obra Informacions judicials sobre'ls Adictes á la Germanía en la Ciutat é Illa de Mallorca é penas de cos é d'haver á ells imposadas aprés la reducció de 1523 recollí la següent declaració de l'agermanat Joan Oliver, apotecari, que morí empresonat:
"..e un dia dix en presencia den Sanxo á sos secassos estant ab plaher: « digau ¿no us recordau com anarem al carrer de las Mans y á tal part abans de alsarse lo poble, y lo que jo us diguí, y com se es seguit? tot, tot vingué de Deu»"
NOTA: hi ha un topònim ciutadà similar del qual sí disposam de la documentació que permet acreditar-lo com a lloc d'exposició de membres dels executats, és la torre dels Caps del palau de s'Almudaina. Llegim al Cronicón Mayoricense que dos dels condemnats pel crim de l'oïdor de la Reial Audiència Jaume Joan de Berga i de Sales foren Antoni Gibert (a) Treufoc i Jeroni Pau de la Cavalleria. El primer fou executat el 14 d'agost de 1619:
"...delante de la casa del difunto [Joan de Berga] se le cortó el puño y oreja derechas, y fué indultado de las restantes mutilaciones para que llegara vivo a la plaza de Santa Eulalia, descuartizósele y se puso su cabeza en la Torre dels Caps de la cuesta de la Seo, frente á San Francisco de Paula."
El segon fou executat el 15 de novembre del mateix any, també a la plaça de Santa Eulàlia però en aquest cas pel sistema del garrot i llavors:
"después de muerto fué puesta su cabeza en la Torre dels Caps de la Cuesta de la Seo".
Camí de les Mans. Mapa de Josef de Font. Palma 21 d'abril de 1800 (detall)
Calle de las Manos. Plano de Palma de Mallorca 1912 (detall)
Carrer Emili Darder (Palma)
Torre dels Caps (Palau de s'Almudaina)
Presentació
- Details
Entre el mes d’agost de l’any 2007 i el mes d’agost de l’any 2024 el portal toponimiamallorca ha anat incorporant articles relatius a la història, al patrimoni i a la toponímia de Mallorca fins assolir un nombre de 600 articles.
Sabent que en el món digital tot és efímer i que aquelles planes web que avui consultam potser demà ja no estiguin disponibles, i per tal d’assegurar que el contingut del portal sigui consultable sense dependre d’internet s’ha elaborat el present recull el qual s’ha dividit en tres volums:
- El volum 1 de s’Aladern a ses Cuines Velles conté 212 articles amb els topònims que comencen amb les lletres A – C.
- El volum 2 del Davallador a l’Oratori de Santa Margalida (Biniforani) conté 184 articles amb els topònims que comencen amb les lletres D – O.
- El volum 3 del Pa de Figa a Xorrigo conté 204 articles amb els topònims que comencen amb les lletres P – X.
Aquest portal s'obrí a l'agost de 2007 per tal de donar entrada a la web als noms de lloc de l'illa de Mallorca, amb l'objectiu primer de contribuïr a la seva difusió i a la seva correcta localització geogràfica.
Vol constituir també un reconeixement a totes aquelles persones que s'han dedicat i es dediquen a recollir els topònims a partir de les fonts orals evitant així la seva pèrdua. Entre aquestes persones cal destacar la tasca de Josep Mascaró Pasarius el qual l'any 1958 publicà el seu monumental Mapa General de Mallorca (en la imatge), en el qual se situen prop de catorze mil topònims.
En aquest portal hi trobareu un recull de reflexions suggerides per un lloc o per un nom. La temàtica és variada, encara que amb un predomini dels aspectes relacionats amb la història, el patrimoni i la cultura popular de Mallorca. El nucli anterior es complementa amb una bibliografia sobre toponímia mallorquina no exhaustiva i un breu recull d'enllaços recomanats.
El portal toponimiamallorca.net fou reconegut amb el Premi Balear Web 2008 de la categoria Art i Cultura, la més disputada de totes, amb una participació de trenta planes web. En el seu moment es feren ressò del cinquè aniversari del llançament del portal el Diario de Mallorca mitjançant la publicació de la següent entrevista i el canal autonòmic de televisió IB3.
La major satisfacció però la constitueixen les visites rebudes i les aportacions fetes per diferents persones que han enriquit el portal ja sigui corregint errades, fent suggeriments o aportant nous topònims. A totes elles el meu agraïment.
Mapa General de Mallorca - J. Mascaró Pasarius (1958)