Almadrava

Details

 

El DCVB defineix almadrava com xarxa grossa i de mallatge variat, que es deixa calada dins la mar, on les tonyines, els dofins i altres peixos grossos són empresonats i després pescats per una altra xarxa deixada en el fons de la mar, que pujant, els fa sortir damunt l'aigua, i allà els mata un pescador armat de llança i els agafen els tripulants de dues o tres barques que enrevolten la dita xarxa.

Per la seva banda l'Arxiduc ens dona algunes dades més precises. Les almadraves eren de fil gruixat i resistent, amb un pas de malla de 13 cm de costat. L'altura era de 18 m i  el llarg era de 120 m quan les xarxes estaven doblegades i de 170 m quan eren rectes. S'enfonsaven amb l'ajut de pedres fermades i als extrems s'afegien trossos de xarxes velles que es fermaven a la vorera. Es col·locaven amb l'ajut de varis llaüts i s'empraven per a la pesca de peixos grossos, com les tonyines i les cervioles que s'apropaven a la costa en esbarts. Una vegada topaven amb la paret recta de l'almadrava, la seguien fins a la volta que ja no permetia sortir-ne, i quedaven enxarxades. Una de les barques recorria la línia i, vessades unes gotes d'oli a l'aigua per a tenir millor visió, es fitorava el peix i es treia sense moure la xarxa del lloc. La pesca es practicava de novembre a juny.

Han quedat fixades al manco cinc almadraves per la toponímia. Són la punta de s'Almadrava a ses Caletes (Alcúdia), el racó de s'Almadrava de l'illa des Toro (Calvià), s'Almadrava (Capdepera), el calonet de s'Almadrava al cap Enderrocat (Llucmajor) i el racó de s'Almadrava de Pedrafort (Llucmajor).

Els llocs on es calaven les xarxes eren objecte de sorteig anual i el dret podia ser venut si el pescador no disposava d'ormeig. Pel testimoni de Maria del Carme (a) Perandreu sabem que a  Capdepera  del qui li tocava cala Gat en deien "ja s'ha fet s'any" i que altres llocs bons eren es Faralló i el tram entre es Cagarró i es Llamp. També recordava haver vist treure al seu padrí tonyines de 300 quilos. Per la seva banda Antoni (a) Llabates recordava que l'amo en Joan (a) Castus va agafar un salroig dins l'almadrava de cala Gat.

I a la badia de Pollença els pescadors Francisco Vives Castanyer i Francisco Pérez Ensenyat calaven l'almadrava al racó d'en Borges per pescar-hi tonyines i taurons. Resten com a testimoni les restes del molí cabestrant amb el qual s'estiraven les xarxes.

 


NOTA 1: els testimonis gabellins han estat recollits per Rafel Perelló i els pollencins foren recollits per Miquel Martorell i publicats al seu llibre Fites i Fetes.

NOTA 2: el mapa del Cardenal Despuig (1785) recull l'almadrava de Pedrafort amb el nom de Almedrava vieja.

NOTA 3: almadrava també vol dir la teulera en àrab i aquest és l'origen del topònim pollencí que  dona nom a un puig (puig d'Almadrava), a un camí (camí d'Almadrava) i a uns molins d'aigua (molins d'Almadrava) ja desapareguts. Noteu l'absència d'article en el topònim.

 

Cala Gat

Racó d'en Borges

Almadrava (Arxiduc Lluís Salvador, Die Balearen)