ses Forques

Details

Alguns topònims ens recorden la brutalitat dels temps passats com és el cas de la Forca o ses Forques. La forca simbolitzava a l'edat mitjana el poder senyorial i era el sistema d'execució emprat per castigar els crims comesos per la gent del poble (els nobles eren degollats). Era considerada una pena infamant i s'aplicava sobretot als bandolers i delinqüents.

Les execucions eren públiques i per tal d'assegurar la seva funció exemplaritzant les forques s'aixecaven allà on fossin més visibles i hi passàs més gent, per exemple a la vorera dels principals camins. Amb el mateix objecte les despulles dels ajusticiats eren exhibides durant un temps.: "... e apres sigui aportat a les forques del pont d'Inca per que aço vehents sia terror e exemple."

Els llibres d'història estan plens de referències i així sabem que el puig del Calvari de Pollença fou el lloc escollit pels templers per instal·lar-hi les forques, que n'hi havia a la placeta des Porxo de Valldemossa davant la casa de la Vila o que en el marc dels enfrontaments dels llosetins amb el comte d'Aiamans al novembre de 1665 foren tomats els seus símbols: les forques i el costell. A Ciutat les forques d'en Ballester al camí de Manacor, rebien aquest nom a causa del seu ajusticiat més famós: Simó Ballester (a) Tort.

Ses Forques es conserven com a nom vigent a Alcúdia, Calvià, Campos, Montuïri, Petra, Porreres, Santa Eugènia i Selva. També donen nom al molí de ses Forques (Alcúdia), el collet de ses Forques (Andratx), el puig de ses Forques (Bunyola), la comuna de ses Forques (Campanet), el puig de ses Forques (Esporles), el camí de ses Forques i ses Forques de Masnou (Santa Maria), el camí de ses Forques i el torrent de ses Forques (Selva), el garrigó de ses Forques (Sencelles).

En singular -i amb l'article literari- trobam el puig de la Forca (Alaró), Ca la Forca (Marratxí) i la Forca (Santa Margalida). A Felanitx no tenim la forca però tenim el turó des Penjats com a sinònim de la teringa des Molins.

A Ciutat foren nombrosos les places i els camins on hi hagué forques: devora la porta de Sant Antoni, plaça de Cort, plaça des Moll, plaça des Mercat, volta d'en Reixardo, Pont d'Inca, Coll d'en Rabassa, camí de Sóller, camí de Llucmajor, camí d'Inca, al pinar de Son Santjoan...

Les execucions perduraren fins al segle XIX. A les dotze del dematí del dia 12 de novembre de 1829, a la plaça des Mercat de Palma, davant Can Berga, moriren a la forca tres joves criminals que amb els seus crims havien commocionat les terres de Llucmajor. Eren Antoni Ferrer, manacorí de 21 anys, Miquel Salamanca, d'Establiments i de 26 anys i Joan Puig Calafat (a) Durí, llucmajorer de 27 anys. Un quart membre de la colla, l'algaidí Bartomeu Fullana (a) Fullaní va evitar la mort per esser menor d'edat.

La pena de forca fou definitivament abolida el 24 d'abril de 1832. Els temps afortunadament han canviat i ara quan els porrerencs diuen que van a ses Forques és que van al poliesportiu o al seu restaurant.

 

ACTUALITZACIÓ (26/09/2019): Per Toni Esteva sabem que el lloc on hi ha la plaça del Pes dels Porcs a Artà era conegut també amb el nom de ses Forques. Per l'historiador Llorenç Lliteras sabem que el camí reial d'Artà a Santa Margalida passava per un collet anomenat les Forques. I per Antoni Gili que al 1546 foren construïdes noves forques a es Collet.

 

Representació d'un penjat a la forca. Teula pintada de sa Torre de Can Moranta (Binissalem)