Un cocó és una concavitat natural del terreny on s'hi acumula aigua. Aquesta pot provenir de la mar o de la pluja. En el primer cas tenim els cocons marins, ben coneguts dels pescadors. Els segons eren una font d'aigua apreciada pels habitants de les muntanyes o les garrigues, on sovint constituïen l'únic punt d'abastiment en un bon redol. Aquesta distinció segons l'origen de l'aigua es reflexa com no podia ser d'altre manera a la toponímia.
Així a vorera de mar trobam noms que fan referència a peixos, que tal vegada quedaren atrapats (cocó de ses Morenes, cocó des Llop) o a cocons dels quals s'extreia l'apreciada sal (cocó de sa Sal). També hi ha antropònims: cocó d'en Balena, cocó de n'Olivarda, cocons d'en Velar, cocons d'en Manuell.
A l'interior és però on trobam una major varietat pel que fa a la tipologia i a la designació dels cocons. Així en trobam que estan excavats i d'altres que presenten una coberta de pedra en sec (plana o en forma de cúpula) i amb portalet d'accés. Aquesta coberta té la funció de protegir l'aigua, evitant-ne l'evaporació i la formació de verdet així com mantenir la seva frescor. Els cocons servien majoritàriament per abeurar el bestiar però en cas de no tenir-ne d'altra més a prop, ben segur que l'aigua també satisfeia a garriguers, caçadors o roters.
Entre les designacions són freqüents els malnoms: cocó d'en Capellà, d'en Guillem Sant, d'en Llorito, d'en Lluc, d'en Marrengo, d'en Canyaret, de na Quintana. També trobam referències a plantes (de sa Mata, de sa Murtera, de sa Bova), a animals domèstics (de ses Vaques, de ses Someres, de ses Cabres, des Ases, des Bous, des Cans), a animals salvatges (des Voltor, des Corb), al lloc on es troben (de sa Mola, de sa Balma)o a alguna característica de coloració, morfologia o qualitat (es cocó Brut, es cocó Verd, es cocons Roigs, es cocons Plans).
Com en tants d'altres noms comuns la variació és elevada. Així trobam plurals (es Cocons), diminutius (es Coconet), genèrics (es Coconar). També apareix sovint com a determinant (pas des Cocó, pla des Cocó, pinar des Cocons, punta des Cocó, puig des Cocó, torrent del Cocó).
Alguns cocons tenen un nom singular: cocó Peguer, cocó Barber, cocó de ses Buines, cocó Forrellat, cocó des Sarró, cocó des Moro.
Hem d'acabar senyalant el cocó més visitat de Mallorca, que no és altre que el situat al torrent d'Almadrà, dintre del terme de Lloseta, sobre el qual s'hi edificà un temple -oratori del Cocó- a finals del segle XIX, que podria servir com exemple de superposicio -literal- d'un temple cristià sobre un lloc on es practicaren tal vegada rites pagans relacionats amb l'aigua. Trobareu les llegendes i tradicions relacionades amb aquest racó llosetí aquí.
Cocó descobert a la marina de Llucmajor
Cocó cobert al camí des pas de s'Argamassa (Cosconar)
Cocó cobert, a l'actualitat mig esbucat (Can Bajoca)
Oratori del Cocó