Hi ha relats històrics molt avars a l'hora d'incloure topònims que permetin situar geògraficament els fets. N'és un exemple la crònica àrab de la conquesta de Mallorca, el Kitab Ta'rih Mayurqa, sortida a la llum l'any 2001 gràcies a la digitalització d'un còpia manuscrita que es guardava a un arxiu familiar de Tinduf (Argèlia) i que ha estat traduïda al català i publicada recentment.
El llibre relata la conquesta des del punt de vista dels vençuts mostrant sobretot les profundes disensions que existien entre la població andalusina de l'illa i la élite almohade, fet que esdevé un factor clau a l'hora d'explicar la derrota musulmana. Però com déiem l'autor, Ibn Amira Al-Mahzumi, no és molt explícit a l'hora de senyalar els llocs dels fets, i en les cinquanta-dues planes del manuscrit tan sols apareixen dos noms fora de la capital: Santa Ponça, on es produeix el desembarc, i Portopí, on té lloc una important batalla.
Tanta sort que sí hi ha cronistes que es recreen en els escenaris i que omplen les seves narracions de referències que ens permeten seguir fil per randa les petjades dels personatges. N'és un exemple Joan Binimelis, autor de la primera història de Mallorca coneguda (1595) el qual mostra en les seves descripcions un gran coneixement del territori, derivat segurament d'haver-lo recorregut en nombroses ocasiones per tal de perfilar el sistema de defensa basat en les talaies costaneres, al qual contribuí. Serveixi com exemple la següent descripció que fa de l'atac corsari al poble de Valldemossa, que tengué lloc un dissabte del mes d'octubre de 1552, dia en què molts de pagesos havien anat al mercat de Ciutat.
Conta el cronista que deu galiotes amb quatre-cents turcs tocaren terra a la platja de s'hort de sa Cova (cova d'en Claret dita de Son Ferrandell escriu Binimelis). Una hora abans de la sortida del sol la columna d'homes pujava cap a la urbanització George Sand, pel pas de les Vaques. Aquest podria ser o bé el camí del mirador de sa Cova o bé, menys probablement, el pas de s'Escaleta. Altres fonts fan passar l'expedició per la pràcticament desapareguda possessió de Son Font, on fou capturada una dona i el saig de la vila.
La següent referència és el puig de sa Moneda, on segles després s'Arxiduc bastiria un dels seus miradors d'estil àrab més visitats, ja que des d'aquí els pirates foren descoberts per una colla de valldemossins comandants pel capità Raimon Gual, el qual decidí evitar l'enfrontament. La diferència d'efectius entre els dos bans facilità el saqueig del poble i el segrest d'alguns dels seus habitants.
Completat el saqueig els corsaris es replegaren al camp des Cós i decidiren tornar als vaixells per un altre camí, el camí des Barranc, més o manco per on baixa la carretera actual del Port. Els vilatants però ja s'havien organitzat i havien procedit a bloquejar el camí de s'Escolta, segurament a prop de l'indret on avui encara trobam es Portalet, al tram de murada que defensa l'inici de la davallada a la Marina.
En vista del bloqueig els pilots i guies dels corsaris triaren un camí alternatiu molt proper, just a l'altre costat del torrent des Lli. Triaren el pas del Rafal, punt accesible dels penya-segats situat a poca distància d'aquestes cases, avui enrunades. Aquest pas discorre per un terreny molt aspre i difícil i Binimelis es sorprèn de què el coneguessin: és cosa que molt nos espanta que sabessin tal pas que los més pràctics del lloc no saben.
L'elecció del pas fou fatal pels pirates ja que l'atac dels valldemossins provocà la seva total desfeta. Es diu que en moriren setanta-dos, segons el recompte de caps enviats a Ciutat, i disset foren presos. També ho pagà car el guia, executat pels seus companys per haver-los portat al desastre.
El record d'aquest succés motivà el sorgiment d'un grapat de llegendes valldemossines, com la de la intervenció de Sant Jordi en ajut dels cristians, el respecte que mostraren els atacants per la Cartoixa o la trobada a Son Batista de les òsties robades a l'església.També suposà el naixement del nostre topònim d'avui, ja que el pas des Rafal passà a denominar-se el pas des Moros.
L'escenari d'aquesta història és fàcilment visible des de la carretera del port de Valldemossa, ja que és marcat per un marge penjat enmig de les verticals parets blanquinoses. Un altre tema és fer el pas, avui defensat per un exèrcit d'argelagues i abatzers.
Pas des Moros