Abans de designar l'actual embassament del Gorg Blau aquest topònim feia referència a un famós gorg situat a s'Estret, punt de sortida de les aigües del pla d'Almallutx. El gorg era alimentat principalment per la font de sa Roca, prou cabdalosa per omplir-lo i per moure les moles de fins a sis molins.
S'Estret era pas obligat per al vell camí empedrat entre Sóller i Lluc, que aquí s'esmunyia entre els penya-segats i salvava el llit del torrent mitjançant un pontet. La bellesa del lloc i la seva accessibilitat el féu una fita en els itineraris dels primers viatgers que recorreren l'illa al segle XIX. La sensació de paradís s'accentuava pel contrast que s'establia amb els veïns plans d'Almallutx i Cúber, rocosos i desprovists de vegetació. Tristesa i desolació eren paraules molt emprades pels viatgers per descriure la sensació experimentada en travessar-los i també apareixen a la primera estrofa del poema de Costa i Llobera inspirat en el gorg.
Un dels darrers viatgers que tengué la fortuna de contemplar el Gorg Blau inalterat fou l'anglesa Margaret D'Este Moss King que recorré l'illa durant els tres mesos de la primavera de 1906. Recollí les seves impressions al llibre With a camera in Majorca (1907) destacable per les fotografies que conté, fetes per la mare de l'autora, Elisabeth Augusta King (*). Podem gaudir d'aquest llibre gràcies a la biblioteca de la Universitat de Califòrnia aquí.
Al mateix any 1906 començaren les transformacions de l'indret. Es construí una central hidroelèctrica en terrenys de Cals Reis que aprofitava les aigues del torrent del Gorg Blau mitjançant una petita presa i una canalització. El gorg restà eixut, perdé definitivament la seva fesomia milenària.
Aquest fet no deixà indiferents a les persones més sensibles les quals començaren a lamentar-ne la pèrdua. Per exemple Daniel Martínez Ferrando, catedràtic d'anglès i escriptor resident a Palma sentencià a la seva Guía sentimental de Mallorca (1925): Ja no hi ha bellesa rara i primitiva; la petjada de l'home ho ha destrossat tot. No vengueu per aquí.
Però realment les estocades no havien fet més que començar. La següent obra fou un túnel a les parets del gorg, per permetre el pas de vehicles entre la carretera de sa Calobra i la possessió de Son Torrella. El pont sobre el gorg seguia resistint però finalment fou enderrocat al 1969 per deixar pas a la presa que avui domina el lloc.
Com a consol podem pensar que el blau del petit gorg desaparegut s'ha estés sobre tota la vall, conformant un paisatge diferent però també de gran bellesa.
(*) Elisabeth Augusta King signà algunes de les fotos amb el monograma AK per la qual cosa sabem que circularen posteriorment com a targetes postals. A The National Archives britànics es conserva una part del seu treball.
Estret del Gorg Blau
P. Piferrer i J. M. Quadrado (1888): Recuerdos y bellezas de España. Islas Baleares