Venint del penyal des Carretons per la drecera de les alzines peguen al camí de l'església, devora la casa del Poble...Hi havia un garrover i al costat d'una marjada una pedra grossa: li deien sa roca de s'Encantament... No sé si la varen espenyar quan feren una casa... Tenia un clot que els al.lots aprofitaven per jugar-hi a bolles...Quan els falangistes requisaren la casa des Poble varen cremar la bandera sobre la roca....
Els records de la gent gran són com una teranyina que s'esfilegassa, a través de la qual podem guaitar un món desaparegut.
Com desaparagué la casa des Poble de Galilea, construïda amb les aportacions d'obrers i jornalers als anys trenta i que comptava amb una barberia, un cafè, una botiga i una gran sala on s'hi feien les reunions i els mítings que caracteritzaren aquells convulsos anys. Venuda per l'Ajuntament i destruïda pel nou propietari, només en resta la respectable marjada que la sustentava.
Com desaparagué la roca de s'Encantament, recordada per dues senzilles rajoletes.
I què en fou de l'encantament ? Transmès per Madò Esperança Marcona es conserva al Recull de Narrativa Popular (Puigpunyent-Galilea) fet al 1990 per Catalina Pont i Maribel Font. Té com a protagonistes als dimonis boiets que habitaven els barrancs que condueixen a Son Martí, tan fèrtils en històries fantàstiques, i que encara mantenen un cert halo misteriós. No tot ha desaparegut.
On hi havia sa roca de s'Encantament hi ha unes rajoletes
On hi havia sa casa des Poble hi ha una construcció moderna
Es conserva, encara, el molí d'aigua de Son Martí, citat a la llegenda