Podríem qualificar-la sa Capitana com una possessió de muntanya de segona fila. La seva senzilla arquitectura no pot competir amb el desplegament que manifesten un Galatzó, un Pastoritx, un Coma-sema o un Solleric. Els seus límits reduïts no tenen res a veure amb les immensitats de Planícia, d'Ariant, de Ternelles o de Formentor. Tampoc gaudeix de la presència que ofereix el formar part d'una ruta transitada o estar devora una carretera a l'estil de Mossa o de Son Moragues.
Oculta entre els turons entre els que discorre la part final del torrent de Comafreda, el seu nom tan sols és rellevant per als veïns de Campanet i això cada vegada menys, d'ençà que la font de sa Capitana ha deixat de ser destí obligat per a les excursions escolars del poble.
Però amb una cosa sí pot competir l'antic rafal des Capità amb les possessions més emblemàtiques i és en densitat de tradicions. Per l'alzinar que davalla de les cases cap el torrent s'ha dit que hi cavalcà el mateix rei en Jaume deixant-hi la incuestionable prova de les potades del cavall sobre la roca. La legendària dama llorencina anomenada na Pontons creuava la contrada per l'escalonada de Monnàber Vell i per Santiani en el seu pelegrinatge cap a Caimari i cap a Lluc, on arribava sense haver sortit dels seus dominis.
I sabeu que ho tenia de bo de fer la madona, per apressar el seu fill en tornar cap a les cases. Bastava esmentar el gegant que tenia el seu cau en aquells ulls negres que guaitaven per darrera la molsa. Ja ho crec si s'estrenyia contra la mare i feia via l'infant.
Cova d'en Gat (sa Capitana)