Potser en aquesta ocasió ens trobem davant un d'aquells rars casos en què l'arqueologia fa una aportació decisiva per desvetllar el significat d'un nom de lloc. No fa molt que al Diario de Mallorca apareixia la notícia de què les obres de remodel.lació de la carretera Ma-4034, una de les múltiples variants que han convertit les rodalies de Son Servera en un veritable scalextric, havien tret a la llum les restes una vil.la romana, que es trobava en un estat de conservació excel.lent.

Certament la conservació dels murs que arriben al metre i mig d'altura i de distintes dependències entre les que destaquen les corresponents a uns banys termals ha de qualificar-se com extraordinària i més en un context on escassegen els assentaments rurals d'època romana i en que les excavacions que fins ara s'han duit a terme han estat sobre jaciments parcialment arrassats, com succeí en els desgraciats casos de sa Mesquida i del campament militar de Son Espases.

El jaciment de Son Servera es localitza en un lloc ben estratègic, en el creuer del camí de Son Servera a Artà amb el seu ramal cap a la costa, devora del torrent dels Molins el qual assegurava el subministrament d'aigua per al consum i per als banys. Els arqueòlegs, amb bon criteri, han batiat el jaciment com a vil.la romana de Banyeres, recuperant així un nom històric que s'havia perdut en la memòria del temps i pel qual comptam amb documentació ben primerenca.

En primer lloc cal citar un document de 1230 en el que se nomenen vuit alqueries donades pel Rei en Jaume al monestir de Bellpuig, entre les quals ens hem de fixar amb l'anomenada Albainmeria. Posteriorment el Llibre del Repartiment (1232) relaciona els molins del Rei en el terme d'Artà citant el molí Albaynhayra. L'existència d'un molí de Banyeres és confirmada per la documentació posterior, que empra el mateix nom per designar una gran alqueria que ha estat senyalada pels historiadors com a precedent de l'actual Son Sard.

En concret l'historiador Llorenç Pérez Martínez aportà (Fontes Rerum Balarium nº 2) la següent descripció de les seves terres en un document de donació: "l'alqueria que es deia Banyeres i dues parts del rafal que es deia Aterbucha (?) que feia partió amb l'honor de Sant Jordi i per l'altra banda amb el camí que va a Petra i a Manacor i per altra banda amb l'honor de Nicolau Benet i de Raimon Peixonat i per altra amb la vorera de mar. També vos don a perpetuitat dues parts de dos molins que estan a la peça de terra que és a prop del molí de Banyeres."

I per la seva banda Guillem Rosselló Bordoy en el seu llibre Mallorca Musulmana apuntà la possibilitat d'una pervivència llatina per al topònim Albeineira "en la qual es combinaria l'article determinat àrab al- amb la deformació d'una possible balnearia llatina, que també queda reflexada en un dels molins resenyats en el Repartiment".

Arribats a aquest punt és impossible resistir-se a relacionar el nou jaciment arqueològic d'època romana amb l'antic nom de l'alqueria de Banyeres, que també donà nom a un camí, a un puig, a la font que va desaparèixer en la torrentada de 1893 i que fou substituïda per la sorgència de na Rabassa i a un port (l'actual Port Vell).

 

Vil.la romana de Banyeres