A les costes d'Estellencs i de Banyalbufar afloren algunes de les roques més antigues de Mallorca, de fa 286 milions d'anys. Els geòlegs ens diuen que pertanyen al període Buntsandstein que significa arenisca vermella en alemany. El que ens interessa destacar aquí d'aquestes vistoses i fotogèniques formacions vermelloses és el seu alt contigut de grans de quars i que del quars se n'extreu la sílice, un dels elements fonamentals en el procés de fabricació del vidre.
No sabem en quin precís moment els vidriers mallorquins se n'adonaren de que de les roques d'aquesta costa, encalentides, esmicolades i porgades es podia obtenir la sílice però intuïm que podríem anar molt enrere en el temps.
Aquesta pedra emprada en la fabricació del vidre es denominava savell o més senzillament pedra de vidre. Ja coneixíem el terme gràcies a les descripcions geogràfiques que elaboraren els viatgers i estudiosos locals a partir del segle XVIII (Vargas Ponce, Antoni Furió, Josep Maria Bover, Pascual Madoz, Arxiduc Lluís Salvador). A les anteriors referències podem afegir les que aporta Miquel Àngel Capellà Galmés en la seva tesi doctoral "El vidre a Mallorca entre els segles XIV i XVIII" relatives al contingut de distints obradors de vidriers de Ciutat.
Per exemple "un poc de sosa, savell i color" fou un els ítems que registrà un inventari de 1629. Per la seva banda a l'obrador de Jaume Albertí, mort al 1761, quedaren en depòsit sis quintars de savell que foren valorats en una lliura i setze sous.
I a la fi arribam a la toponímia perquè el producte emprat pels vidriers es convertí en nom de lloc. El litotopònim es Savell passà a designar uns dels terrenys dels quals s'obtenia la pedra, situats dintre de la finca de Can Xiscotet, al costat de s'Hort de Planícia i del torrent de Can Cerdà. A l'indret es pot observar encara el tall de la pedrera, els munts de material de rebuig abandonats i les runes de l'antiga caseta que aixoplugava als trencadors.
L'historiador Tomàs Vibot ens informa al seu llibre sa Mola de Planícia que d'aquesta pedrera s'extreien grans lloses de savell que eren transportades amb someres fins al port de sa pedra de s'Ase, des d'on eren carregades en barcasses i transportades fins a les fàbriques de Palma. I en Tomàs ho sap bé, perquè els seus orígens es troben precisament en aquest petit redol situat a l'extrem occidental del terme de Banyalbufar.
es Savell (Can Xiscotet, Banyalbufar)