A la punta Grossa de la cala de Deià, just a la raconada que fa sota la caseta des Coix es conserva un conjunt etnològic ben notable. Es tracta d'un conjunt d'antics escars, una caseta per emmagatzemar els estris de pesca (es Barracull) i un camí escalonat que hi arriba de forma atrevida des de l'esmentada caseta.
Com succeeix amb la immensa major part del nostre patrimoni etnològic el conjunt s'està enrunant a marxes forçades a conseqüència de la manca d'ús i de l'acció inclement de la mar. Les ones ja han esborrat la major part de les parades i se n'ha duit el formigó de les rampes, les bigues que aguantaven les cobertes de teules comencen a passar per ull i les voltes dels escars s'encaminen al col.lapse.
No fa tants anys que la situació era ben diferent, quan els pescadors que ocupaven aquests espais s'encarregaven periòdicament de les tasques del seu manteniment. Però deixaren d'emprar-los en acabar la seva activitat o en canviar la seva base al port de Sóller. Aquest fou el cas d'en Sebastià Rullan (a) Beieta. L'escar que conserva el seu nom és bo de reconèixer perquè ha passat de constituir el refugi per a una embarcació a ser el seu cementeri. Efectivament encara reposen al seu interior les restes del Verge Maria, un llaüt tonyiner de vint-i-cinc pams que ha conegut temps millors, com Mallorca.
NOTA: ara mateix -en ple mes d'agost- es duen a terme les obres de rehabilitació dels escars situats al fons de la cala, encara en ús. Estaria bé que es contemplàs una segona fase per a la restauració del conjunt situat a la raconada encara que només fos per mantenir el tipisme d'un paisatge fotografiat anualment per milers de turistes. I per acabar de rematar-ho estaria bé intentar millorar la qualitat de les aigües de la cala de Deià, sospitosament verdoses.
Escar d'en Tià Beieta