Hi ha elements patrimonials que presenten una increïble resistència a la desaparició com és el cas de l'anomenat portal de Can Vilella o de Son Catlaret. Situat a poca distància de la plaça Gomila trobam aquest portal totalment descontextualitzat i passant desapercebut entre els cotxes aparcats i els enormes edificis que el rodegen.

És un portal allindat amb la llinda de fusta i protegit per una cornisa mixtilínia motllurada en marès. Al timpà es conserva un escut molt erosionat que el seu temps mostrava orgullós les armes de la casa reial borbònica. A l'actualitat només és legible la seva part inferior on s'aprecia el toisó d'or i una data: "Junio de 1777". La data acredita la casa a la qual donava accés el portal com una de les primeres construccions que foren aixecades a la barriada del Terreno. L'escut donava a entendre que la casa s'havia aixecat amb el beneplàcit de la Corona, ja que el era el mateix rei qui havia concedit el permís per a segregar una part dels terrenys del reial patrimoni que rodejaven el castell de Bellver.

El propietari que gaudia de tal distinció era Cristòfol Vilella i Amengual (1742-1803) naturalista i pintor afamat que gaudia del suport del príncep Carlos, el futur Carlos IV, i que havia conseguit ingressar en en dues de les més altes institucions acadèmiques la seva època: la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i el Real Gabinete de Historia Natural.

Vilella col.laborà amb aquesta darrera institució enviant-hi nombrosos dibuixos i exemplars dissecats d'aus, peixos, plantes i altres curiositats de Mallorca tal com detalla Isabel Azcárate en aquest article. Precisament fou l'activitat taxidèrmica que duria a terme tota la seva vida la que explicaria l'elecció d'un lloc despoblat i allunyat de la Ciutat com era el Terreno per a situar-hi el seu taller. (*)

S'ha perdut gran part de l'obra de Vilella però afortunadament es conserven alguns quadres a l'oli i els llibres de dibuixos sobre flors, fruites i vestits de Mallorca que regalà al príncep Carlos i que foren coeditats fa alguns anys pel Patrimonio Nacional i l'editorial Olañeta.

Hem vist també com la portassa de la seva casa-taller es resisteix a desaparèixer malgrat a hores d'ara el seu tractament no sigui més que un exponent de la degradació general que des de fa anys sofreix el barri del Terreno.

 

(*) El mateix Vilella hi fa referència amb motiu de l'enviament al Gabinet d'Història Natural d'un exemplar de Peix manta : "La dissecació va ser molt costosa i va dur molt de treball per a deixar-li la figura que té, i s'observa particularment en el cap i les orelles, a fi de que fugi el mal olor i confio en que en pocs dies ho aconseguiré gràcies a una caseta que he construït amb aquest fi i a la qual hi entra la mar fins al seu centre, en el mateix paratge on la seva magestat me té destinat per fer les dissecacions de peix". (Fragment extret del llibre Naturaleza y Arte de Isabel Azcárate).

 

Portal de Can Vilella o de Son Catlaret (el Terreno)

Detall de l'escut: toisó d'or i data (junio de 1777)