Van passant els anys però encara tenim ganes de jugar.
Va bastar que en Tomàs Vibot hagués qualificat la font d'en Quelet com a gairebé perduda i que n'Andreu Morell la declaràs com a font desapareguda per experimentar unes enormes ganes de cercar-la. I està clar que hi havia d'esser perquè en el pinar de Baix de Son Bunyola poques coses han canviat en els darrers vint anys. Si de cas es detecta una major presència de guiris que s'extravien a la primera de canvi en la seva excursió de la volta des General al port des Canonge.
La qüestió era si seríem capaços de trobar-la enmig d'aquell coster tan embardissat. I va esser que sí. Tres foren els camins que haguérem de prendre per arribar a la font d'en Quelet. El camí de Baix, el camí des Pla des Cavall i el camí de sa Caseta des Rector. De la primera curva a l'esquerra d'aquest darrer parteix -cap a la dreta- el tirany de la font.
El fontinyol és certament discret però així mateix es composa de dos elements que recollien de manera independent l'aigua que brollava del coster. Per un costat una pica feta amb morter de 1,4 x 0,4 m situada a 0,6 m d'altura fent funcions d'abeurador per a les bísties. Per l'altra una canaleta de teules i un siquió que dirigia l'aigua cap a un ribell situat en terra, fent les funcions d'una abeurada per als tords.
Ara ja podem qualificar la font d'en Quelet com a font retrobada però només és una questió de temps que el pinar de Baix reclami el que és seu i la font desapareixi definitivament.
NOTA: el determinant del nom és l'hipocorístic del diminutiu de Miquel, Miquelet, com vàrem tractar ja aquí.
Font d'en Quelet (Banyalbufar)